11è. Dia del Graller

 PROGRAMA

23, 24 i 25 d’abril de 2004

COL·LABORADORS
City Arms, Destil·leries Gallemí, El 3 de 8, El Cafè de Bilwi, GEP, Jordi (Miliu) Cubillos, Pellisa-Ràfols, Pere Xavier Albornà, Taverna Inzòlia, Cafè del Coro, Picking Pack, Restaurant “El Texas”, Ràdio Vilafranca, Tok-Tok, Administradors 2004.

Amb conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

PATROCINADORS

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Caixa Penedès
Castellers de Vilafranca
Caves Nadal
Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Cafè del Coro
Bar Cal Ramon

Joan Domingo i Puigibet “Macari”

El Joan Domingo va néixer a la vila del Vendrell el 1925, sempre ha viscut a aquesta població. El seu pare Macari Domingo i la seva mare Àngela Puigibet eren fills del Vendrell i del Papiolet respectivament. L’any 1957 es va casar amb Maria Josepa Archilla, filla d’Adra. Al Joan Domingo des de fa un grapat d’anys tots els grallers el coneixem amb el renom de “Macari”. Aquest mot li ve del seu pare i del fet que unes quantes temporades havien tocat junts a la colla popularment coneguda com “Els Macaris”.

Havia fet de paleta, però sempre que podia compaginava aquest treball amb la feina de graller. La seva introducció en el món de la gralla s’esdevingué mercès al seu pare, que havia format part de colles com ara els Satrons, els Aulans o els Felius entre d’altres. El seu pare ja havia après a tocar de la mà de l’oncle Pau Domingo “Satró” de la colla els Satrons. Així doncs que el nostre homenatjat té uns antecedents grallers que vénen de lluny. Als inicis el Joan tocava d’oïda (perquè no hi havia partitures); tant la gralla seca com la gralla de cinc claus.

De petit havia cantat a una coral de l’església i havia estudiat solfeig i també el clarinet. La seva formació musical no s’acaba aquí, ja que és un entusiasta dels concerts i audicions, sobretot de música clàssica. Sempre ha estat una persona oberta, amb ganes d’aprendre, de millorar, de sonar bé, i en definitiva de fer música amb la gralla. Hem d’afegir que ha sabut aplicar els seus coneixements musicals a la gralla i que ha estat un excel·lent graller.

Ha estat l’ànima de la colla “Els Macaris”; el Joan sempre s’hi ha mantingut i quasi sempre ha fet de gralla segona. De primer va sonar acompanyat de l’Albert Jané fent primera i del Jaume Esteve al timbal. Més endavant va tenir de gralla primera al seu pare Macari Domingo i posteriorment el Ton Ollé, finalment hi retornà l’Albert. Al timbal també hi va haver uns anys en què hi van alternar el Josep Sonet, el Jacint Plana i el Josep Vernet.

El Joan Domingo és una persona que estima la gralla, que ha fet bona música, i que a més ens ha sabut aportar tot el seu mestratge, tota la seva experiència i un valuosíssim repertori transmès de generació en generació. Ell i la seva colla durant molts anys han estat el model que ens ha permès de saber realment què era un grup de grallers.

Músic per damunt de tot, mestre de grallers, amic de tothom i moltes coses més… aquest és el “Macari”. Moltes gràcies per haver tocat la gralla tant i tan bé.

X. B.

Els nanos de Reus

Tot i que, a Reus, hi ha capgrossos des de la fi del segle XVIII, els nanos actuals semblen hereus dels que es van fer el 1899.

Les primeres notícies documentades són de 1774, però la comparsa va desaparèixer durant bona part del segle XIX. De fet, els capgrossos de la ciutat s’han canviat molts cops, ja que sovint es deterioraven. Els que havien sortit entre el 1860 i el 1874, per exemple, van acabar destrossats per uns gossos que es van escapar per distracció de la casa Boule.

El 1899, per celebrar la fi del segle, es van fer unes fires d’octubre especials i l’Ajuntament va adquirir un nou grup de nans, format per una parella de catalans, una de mallorquins, una de valencians i una altra de gallecs. Eren acompanyats per dos diables, encarregats de conduir la comparsa i captar propines. Van sortir per primer cop a la festa major de l’any 1900 i, com passava sempre, es van deteriorar aviat. El 1927 es va fer una comparsa nova, formada per una parella de catalans, una d’aragonesos, una de gallecs, un diable i un negre.

Ara fa cinquanta anys, es van fer els models de caps per als nanos que coneixem, pagats amb aportacions populars. La seva realització es va encomanar a Modest Gené, amb la voluntat expressa que representés els pobles de l’antiga corona catalanoaragonesa: catalans, valencians, mallorquins i aragonesos. Com que van sobrar diners, es va comprar una altra parella, que aviat va ser coneguda com el xiquet i la xiqueta de Reus. El pes excessiu dels caps va motivar que fossin refets, el 1969, a càrrec de David Constantí, que va modelar de nou els xiquets de Reus. Aquests nanos són els que, amb diverses restauracions i un nou emmotllat, han arribat fins els nostres dies.

Baetúria

Què és Baetúria? Baetúria és taronja, baetúria és el viatge, baetúria és un xupito de rom amb chartreuse, baetúria és circ, baetúria és tot i és res, baetúria és folc! baetúria és la unió de vuit joves que mai haguessin coincidit, puzzle de peces que no encaixen, de gent diferent que quasi mai es posa d’acord en res… Bé, de fet es posen d’acord per fer música, una música tan difícil de definir com enumerar l’ampli ventall de gustos musicals dels seus integrants: mescla de folk, funk, rock, reggae,… i qualsevol altra cosa que els passi pel davant en el moment de fer una cançó.

Baetúria neix als voltants de l’any 2000 al Vendrell, com a nexe d’unió de vuit joves de la vila amb gustos i motivacions diferents. És aquesta la principal riquesa que intenten exportar arreu dels seus límits geogràfics i mentals. La seva carrera musical ha estat d’una evolució constant des de la creació del grup, això els ha fet assolir petits grans èxits com quedar finalistes en un concurs d’àmbit estatal com el Jameson Celtic Fest de Madrid o proclamar-se guanyadors en la 3a edició del Sona9 (2003). Precisament fruit d’aquest concurs graven el seu primer disc sota el nom de retallable (PICAP 2005), que produeix el compositor i guitarrista de Lax’n’Busto, Pemi Rovirosa, gravat als Estudis Tívoli per Jesús Rovira (Lax’n Busto) i es mesclat i masteritzat a Gravaciones Silvestres per Marc Parrot i Juanjo Alba. En l’actualitat estan enllestint el que serà el seu segon treball que portarà per nom sonotone, gravat i produït per Xavier Batllés i que reflectirà la feina d’aquests dos últims anys, on el grup ha sofert un canvi i reestructuració musical en cos i ànima.

Jaume Aguza (gralla i acordió), Roger Caballero (violí), Miqui Fa (flauta), Joanet Lopez (percussió), Isaac Sanjuan (bateria), Pau Josa (guitarra), Jordi Badia (teclat), Joan Ramírez (baix), Albert Esteban (veu).

• Ganxets, Grallers del Baix Camp
• Grallers de l’Armilla Grallers de l’Artús
• Les Gralles del Baix Penedès
• Grallers del Molnars
• Grallers La Tarota
• So Nat
• Pelacanyes
• Els Brillants
• Els Bordons
• Grallers Sta. Madrona i Montònec
• Grallers Malvasia
• Grallers del Campanar
• Els Vernets
• Grallers de Vilafranca, Colla de Mar
• La Flor de Violeta
• Grallers del Bonaire
• Bufalodre
• La Canya d’Or
• Gratallers
• Els Carreter
• Salsa d’inxa
• Clau de Mar
• Grallers de l’Havana Xica
• Grallers Gralla Baixa
• Els Rabassaires
• Grallers.cat
• Grallers de Matadepera
• Grallers de l’Acord