12è. Dia del Graller

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES 12diagraller-1.jpg

 PROGRAMA

22, 23 i 24 d’abril de 2005

22 d'abril

A les 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca Torras i Bages
“L’hora del conte”
Lectura de contes infantils a l’entorn dels instruments de música tradicional, a càrrec de Mònica Piñol.

A les 11 de la nit al Forat del Pany
Carajillo-Concert de gralles.
Obert a totes les colles de grallers que hi vulguin participar.

23 d'abril

A les 12 del migdia a la Plaça Llorenç i Barba
Concert de St. Jordi amb les colles La Canya d?Or i Gaiteros de Elciego.

Presentació del llibre de partitures: “Terços amunt – Músiques per gralla a l’entorn del fet casteller”

Durant el concert s’oferirà una copa de vi als assistents, gentilesa de Masia Vallformosa (Vins i Caves) i Taverna INZÒLIA

A les 5 de la tarda, sortint de la Rambla
“Un tomb per la Vila” amb la Dansa de la Moma de València
Acompanyada pels dolçainers Sonadors de la Guaita.

A 2/4 de 12 de la nit al teatre Cal Bolet
Ball amb els grups:
Gaiteros de Elciego & friends i Yurtons. Entrada lliure

24 d'abril

2/4 de 10 del matí a Cal Figarot
Esmorzar per a totes les colles de grallers participants

A les 11 del matí
Cercavila amb totes les colles de grallers participants

A 2/4 de 12 del migdia a la Plaça de Jaume I
Concert de totes les colles participants

Entremig del concert
Actuació dels Castellers de Vilafranca

A la mitja part del concert
Homenatge al timbaler vendrellenc Jaume Esteve i Oliva, “Casalta”

Durant tot el matí a la Plaça de Jaume I
Fira d’artesans i Fira de luthiers

A la plaça de Sta. Maria: Trobada de col·leccionistes plaques de cava.

Fira de Luthiers. Participants:

-Cesc Sans (St. Jaume de Llierca)
-Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)
-Antoni Martínez, “Chaparro” (L’Hospitalet de Llobregat-Tortosa)
-Xavier Que (Torrelles de Foix)
-Ton Munné (Igualada)
-Nando Taló (Tarragona)
-Jordi Aixalà (Reus)
-Carles Medir (Palamós)
-Josep Bonamusa (Argentona)
-Enric Martí (Torrelles de Foix)
-Miquel Claramunt (Puçol)

COL·LABORADORS
El Forat del Pany, El 3 de 8, El Cafè de Bilwi, GEP, Jordi (Miliu) Cubillos, Pellisa-Ràfols, Pere Xavier Albornà, Taverna Inzòlia, Picking Pack, Restaurant “El Texas”, RTV Vilafranca, Tok-Tok, Administradors 2005, Alícia Pascasio, La Factoria, Cuqui Runsó, Mònica Piñol, Teixits Solà, INCAVI, Masia Vallformosa (Vins i Caves).

Amb conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

PATROCINADORS

-Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
-Caixa Penedès
-Castellers de Vilafranca
-Caves Nadal
-Consell Comarcal de l’Alt Penedès

L’HOMENATJAT

Jaume Esteve i Oliva “Casalta”

El Jaume Esteve, conegut arreu com el “Casalta” va néixer a la vila del Vendrell el 1926, d’aleshores ençà ha viscut sempre a aquesta població. La seva mare, la Carme Oliva i Pinell era filla de Montblanc, en canvi el seu pare, el Josep Esteve i Castells era nascut al Vendrell. L’any 1953 el Jaume Esteve es va casar amb l’Enriqueta Ferrando i Poch, filla del poble de Marmellar. De força jove va començar a treballar de ferrer, però aviat ho va deixar per l’ofici de fuster. Aquesta feina al llarg de la seva vida l’ha compaginat amb tres grans passions; el pessebrisme, l’esport de la bicicleta i les gralles. El renom de “Casalta” ja li ve de família, correspon al mot que tenia la casa on van néixer alguns avantpassats seus.

De força jove va començar l’estudi del solfeig, que aleshores s’impartia a l’església del Vendrell, però l’arribada de la guerra civil va interrompre aquest aprenentatge. Més endavant va formar part del “coro” de la Lira Vendrellenca, allà hi cantava de baríton. Arrel de la seva participació en aquesta coral va conèixer el Jaume Carboner i el Ton de la Gralla que feien colla amb el Peces (Josep Sonet). Aquests grallers li van demanar que aprengués a tocar el timbal per tal de poder substituir el Peces que sovint tenia problemes per fer festa. El Casalta, doncs, engrescat pels seus companys es va iniciar en l’estudi del timbal aproximadament a l’edat de vint anys sota el mestratge del veterà graller i timbaler Carles Mañé; “l’Arlà”. La forta demanda del moment va impulsar-lo a estrenar-se molt aviat; amb prou feines va poder completar totes les classes que tenia previstes. A partir d’aquest moment va anar tocant amb tot un grapat de formacions; de primer va fer colla amb el Ton de la gralla i el Carboner, després va acompanyar el Carbassó i el Macari fill, més endavant va tocar amb el Macari pare i el Macari fill, una temporada va anar amb el Carbassó i el Batet de la Bisbal, i finalment va fer colla amb el Macari fill i el Ton Ollé. Ocasionalment havia fet alguna actuació amb d’altres colles com ara la de Sitges.

Aquest període tan intens i actiu va quedar interromput a causa d’un disgust que va tenir en un dels moments de major compromís. I és que resulta que va deixar el timbal per un temps i no li van tornar en bones condicions. A la propera actuació, que justament va ser a Prada de Conflent, amb motiu d’un reconeixement al Pau Casals, li va caure el timbal a terra (a causa que li havien tornat sense corretja) l’enrabiada que va agafar el va empènyer a aixafar el timbal d’un cop de geni, i va decidir de no tocar mai més. Així va ser com es va apartar durant una bona colla d’anys del món de les gralles.

Però aquest distanciament no podia ser per sempre, perquè el Jaume Esteve porta la música de gralles arrelada fins al moll de l’os. Potser amb la jubilació, o potser perquè ja tocava, el Casalta recupera el seu timbal i al costat d’altres vendrellencs forma la colla dels “Farts”. Una colla que entre d’altres aspectes, darrerament ens ha delectat amb les seves classes magistrals.

Hem d’agrair al nostre homenatjat que ens hagi ensenyat la manera com es tocava el timbal. I li hem d’agrair per sobre de tot, que sigui una persona tan i tan disposada a compartir la seva experiència amb tothom.

X. B.

EL CONVIDAT DE PEDRA

DANSA DE LA MOMA

La Dansa de la Moma és, sense dubte, la de major contingut simbòlic i la que millor s’enquadra dins l’entorn religiós de la festivitat del Corpus Cristi de la ciutat de València. La virtut o Moma, personatge central de la dansa, vesteix totalment de blanc, tot simbolitzant la gràcia. Els momos, representen els set pecats  capitals, s’abillen amb una indumentària on predominen els colors roig i negre, característics de l’infern i del dimoni…

Es tracta d’una dansa didacticoreligiosa, naixcuda dins el corrent moralitzant i catequista de l’església dels segles XVI i XVII, doncs la cavalcada de la vespra de la festa data de 1615.

Aquesta dansa ha estat sempre interpretada per homes, fins i tot la figura de la moma que va vestida de dona. Les diferents figures de la dansa representen el setge i les temptacions dels pecats sobre la virtut (la gàbia, el cercle, el pont, les temptacions, el paloteig) així com la victòria final de la Moma sobre els pecats.
La dansa de la Moma serà interpretada dins els actes del dia del graller (dissabte 23 d’abril) pel grup de Restauració, una agrupació creada per a l’estudi, difusió i reinterpretació del folklore tradicional valencià tant pel que fa a la vessant coreogràfica com musical.

L’acompanyament musical de la dansa s’interpreta amb Dolçaina (Josemi Sànchez) i Tabal.

Eduard Caballer

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Terços amunt! Músiques per a gralla a l’entorn del fet casteller

(…) Moltes vegades he fet esment de l’autèntica passió que des de fa més de vint anys han significat els castells per a mi i que em va portar a formar part del nucli fundador de la Colla Xiquets de Reus, de la qual vaig ser president i cap de colla. Una passió assentada en dos grans pilars: l’associacionisme i la cultura tradicional. Sempre he cregut fermament en la vida associativa com a font de formació personal, aportadora de tots aquells valors que ens enriqueixen com a persones, però també com la força dinamitzadora, la sòlida pinya que amb l’acció col·lectiva permet aixecar i impulsar el país superant tots els reptes que l’avui i el demà enspreparen. Així mateix, els castells i la seva música, com moltes d’altres manifestacions que formen part del nostre corpus tradicional, sovint són menys valorats i definits, amb un to despectiu, com a folklòrics. Anem ben errats si volem que el país avanci i, tanmateix, donem l’esquena a les nostres tradicions. Els castells i la música de les gralles també són cultura, cultura en majúscules, i col·laborant en el seu manteniment i difusió estem reforçant la identitat cultural i de país. Tot i això, les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat. El món canvia, evoluciona, i les nostres tradicions no es poden quedar enrere. (…) El món dels castells ha evolucionat molt i aquesta evolució continuarà, i les tonades que l’acompanyen també formen part d’aquesta evolució. Aquest és l’objectiu del recull que teniu entre les mans. No és un llibre de museu. (…)

Extracte de la presentació d’Ernest Benach i Pascual
President del Parlament de Catalunya

ESTRUCTURACIÓ

Índex

Presentació

La festa, els castells i la música de gralla (Xavier Bayer)

Comentari musical (Josep Crivillé i Ramon Vilar)

Terços amunt! Músiques per a gralla a l’entorn del fet casteller

Ball del Camp de Tarragona / Ball de valencians de Bellmunt del Priorat / Ball de valencians de Vilanova / La moixiganga d’Igualada / La moixiganga de Lleida / Matinades / Toc d’ofertori (dels Gonsers) / Toc d’ofertori (dels Astons) / Toc d’ofertori (dels Triquelis) / L’adoració / Entrada a la plaça / Les torres / Toc de castell / Toc de castell amb pilar al balcó / Toc de vermut / Tomb de processó / Toc de retreta.

Pàgina web

BALL

GAITEROS DE ELCIEGO & FRIENDS

La Banda de GAITEROS DE ELCIEGO sorgeix en 1977, centrant en un primer moment el seu treball amb el Grup de Danses de Elciego. Més endavant van ampliar el seu coneixement i formació musical i van incorporar al seu repertori música pròpia de les comparses de Gegants, així com bailables, dianes, cercaviles i danses populars.

Han participat en les festes de pràcticament tota Euskalerria (Vitòria-Gasteiz, Azpeitia, Azkoitia, Baiona, Bilbao, Pamplona, Tudela, San Juan de Luz…); així mateix, han actuat a Barcelona, Vilafranca del Penedés, Madrid, Sevilla, Tenerife i Brussel·les. Han participat en concerts juntament amb la Banda Municipal de Vitòria-Gasteiz, Banda de la Ertzaintza, Banda de Elgoibar, Banda de Laguardia, Banda de Elciego, Banda de Azpeitia…

En el Nadal de 2000-2001 van impulsar la creació del grup GAITEROS DE ELCIEGO & FRIENDS, amb un doble objectiu: D’una banda, conjugar amb la gaita el so de metalls i bateria, buscant un so peculiar i innovador. Per un altra, sense oblidar el repertori tradicional de gaita, explorar ritmes i estils que fins a aquest moment eren en la majoria dels casos aliens a aquest instrument tradicional.

Gaita 1ª: Juan Carlos Gómez
Gaita 2ª: Juantxu Gómez
Trombó: Juanma Sáez
Bombardino: Joseba K. Pérez de Heredia
Tuba: Jonko Sánchez
Percussió: Jon Elosegi

YURTONS

El grup Yurtons està format per 6 músics penedesencs, que després de passar per varies formacions musicals, a principals de l’any 2003 van decidir agrupar-se per a fer el què més els hi agrada: passar-s’ho bé dalt l’escenari i fer gaudïr a tot aquell que els escolta. D’entre el repertori bàsicament de Pop-Rock dels anys 70′, 80′ i 90′, podem escoltar fidels versions de temes de Phil Collins, Matt Bianco, Natalie Imbruglia, o Madonna, i un llarg etcètera de temes coneguts per a tothom, i que al llarg dels anys han agafat la denominació de clàssics.

Yurtons està format per: Martí Saura (bateria i coros), Santi Pellicer (baix), Pep Piñol (guitarra), Carles Carbonell (teclats), Laura Rodriguez (veu) i Pere Rodriguez (veu).

COLLES PARTICIPANTS
  • La Canya d’Or
  • Gratallers
  • Grallers del Palomar
  • Restus de Sèrie
  • Les Gralles del Baix Penedès
  • Caramuixa
  • Grallers de Matadepera
  • Gralluts
  • Grallers Gralla Baixa
  • Ganxets, Grallers del Baix Camp
  • Grallers La Tarota
  • Escola de Grallers de Sitges
  • Grallers del So Nat
  • Pelacanyes
  • Bufalodre
  • La Flor de Violeta
  • Grallers de l’Artús
  • Grallers de l’Armilla
  • Grallers Sta. Madrona i Montònec
  • Grallers del Campanar
  • Grallers de Vilafranca, Colla de Mar
  • Els Vinardells
  • Salsa d’inxa
  • Els Vernets
  • Grallers de l’Havana Xica
  • Grallers de l’Acord
  • Clau de Mar
FOTOGRAFIES
12diagraller-1.jpg37presentació terçosamunt.jpg36gaiteroselciego.jpg34TH3j0A.jpg35TH3t6A.jpg33la Moma.jpg38gaiterosElciego&friends.jpg37elciego&friends.jpg39Yurtons.jpg6claudemar.jpg25tarota.jpg24sonat.jpg5caramuixa.jpg32firaluthiers.jpg30THi25A.jpg31THu29A.jpg18palomar.jpg17matadepera.jpg14gratallers.jpg9flor de violeta.jpg4canyador.jpg19restusserie.jpg1 vernets.jpg15havanaxica.jpg3campanar.jpg13gralluts.jpg1artus.jpg23sitges.jpg22sitges2.jpg21santamadrona.jpg10acord.jpg12grallabaixa.jpg7colla de mar.jpg2bufalodre.jpg28TH5A.jpg8elciegoandfriends.jpg16homenatge casalta.jpg29TH27A.jpg20salsainxa.jpg11ganxets.jpg18pelacanyes.jpg26vinardells.jpg35TH3j5A.jpg27TH4.jpg