13è. Dia del Graller
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES
PROGRAMA
Del 21 al 29 d’abril de 2006
JAUME VALLÈS I GÜELL “MOLINER”, “EL VALLÈS”
(El Vendrell, 16 de Juliol de 1920)
De ben jove va començar a estudiar música amb en Pau Gomis, organista del Vendrell i al 1933 començà a estudiar clarinet amb el “Babot” de l’orquestra Melodia. Quan va anar a la guerra va aprendre a tocar el timbal i va estar tres anys a la Banda d’Infanteria de Saragossa. Quan el van traslladar a Salou, per iniciativa d’un capità va formar un quintet en el que ell tocava la bateria. Al 1944, en tornar al Vendrell, va tocar amb l’orquestra Sensación, al 1946 amb la Rialto, 1949 amb la Bristols, i mentrestant aprèn a tocar el contrabaix i més endavant el fiscorn, i al 1955 torna amb la Melodia. Al 1957 deixa l’orquestra per entrar a treballar a una fàbrica de ceràmica. Tot i la seguretat del sou i de la futura jubilació, enyora la música i se sent desmoralitzat, fins que al 1964 el convencen per anar a tocar de nit amb l’orquestra Riviera de Sitges, i d’allí al 1975 passà a la Bahia on hi tocà fins al 1983. Comenta que mai s’havia fixat amb les gralles, però que aquest mateix 1983, un dia en Josep Sonet i Yvern “Peces” li va demanar d’anar a tocar el timbal amb els Castellers de Barcelona que tenien una sortida a Palamós. Li digué que d’acord, però que què havia de fer, i la resposta fou memorable “fes el que vulguis, que tampoc t’escoltaran!”. A partir d’aquesta sortida, en Jaume Vidal “Carboner” ja començar a demanar-li que l’acompanyés quan anava a l’Arboç, ja que deia que “en el ball cal anar a compàs”, cosa va començar a fer, animat pel “Ton de la gralla”, i de l’Arboç passa al Pa Beneit, a tocar marxes, etc.
De fet podem dir que en Jaume Vallès és membre de Les Gralles del Baix Penedès de la segona època, des dels seus inicis al 1983, tot i que de vegades substituïa al “Peces” i anava amb els “Macaris”. A la pregunta de perquè fa els ritmes que fa, respon que perquè li surten, però que al principi el “Carboner” li posava mètode, li taral·lejava el ritme bàsic, i ell l’interpretava a seva manera, això sí, suaument i sense grans redobles.
A la pregunta del perquè a les Matinades curtes comença ell amb el timbal, quan tradicionalment el timbal no començava fins a meitat del primer compàs, respon que perquè les gralles mai entraven a ritme, i per tant va decidir marcar-lo ell d’inici.
Comenta que a ell li agrada molt l’anomenada Habanera de vellut, i que en realitat no sap com es diu, però que li diuen així perquè un dia una colla la tocava a Vilafranca i durava tant i tant i algú digué que semblava de vellut.
Del treball: LES GRALLES AL VENDRELL: MÚSICS I MÚSIQUES
De Jordi Quintana Albalat
IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales.
LA FANFARA DE TORREDEMBARRA
La Fanfara es forma a Torredembarra l’any 1996 per iniciativa dels Grallers de la Torre. En un principi el grup actuava exclusivament el dia 4 de setembre -Santa Rosalia- per la festa major de Torredembarra fent ballar la majoria dels elements del seguici local, gegants, nans, àliga, cavallets, mulassa,… Amb aquesta innovació es va introduïr la gralla com a instrument solista en una petita banda de vent, experiència que va resultar satisfactòria gràcies a la bona compenetració d’aquest instrument amb d’altres de vent (metall o fusta) i de percussió. La Fanfara utilitza un model de gralles en si bemoll -que faciliten l’afinació amb la resta d’instruments de la banda- en les quals hi ha treballat el luthier Pau Orriols de Vilanova i la Geltrú.
Actualment la Fanfara disposa d’un repertori ampli per a poder realitzar actuacions de tot tipus: cercaviles, acompanyament de ballets populars, bestiari, processons, etc. A més de concerts.
El seu repertori abarca estils tan diferents com el pasdoble, la marxa, la samba, la jota o l’americana i està format essencialment per adaptacions de peces per a gralla i d’altres estils, composicions pròpies i d’altres composades expressament per a aquesta formació.
Actualment la Fanfara la formen dues gralles, dos clarinets, dues trompetes, dos trombons, tuba, bombo, plat i caixa.
LA MULASSA DE LA TORRE
La Mulassa de Torredembarra es presentà per la Festa Major de 1995. Va ser construïda per Carles Cabús a partir d’un dibuix de Raül Flores i a iniciativa de l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra. A diferència d’altres, aquesta es caracteritza pel seu aspecte burlesc i extravagant.
En el moment de presentar oficialment la Mulassa, l’Agrupació de Balls Populars va creure més oportú prescindir de tota simbologia fàl·lica o ferotge i, fent ús de la nostàlgia, van crear-li una relació fabulada amb la realitat social que, en un moment històric no molt llunyà, caracteritzà el poble de Torredembarra.
La Mulassa balla al so de la Jota del Coco Pere, tradicional del Masroig i del Ball de la Mulassa, composada pels Grallers de la Torre.
L’any 2005 es va crear la mulasseta, per als més petits. Així doncs, actualment, hi ha la Mulassa i la mulasseta. Coincidint amb la creació de la mulasseta, l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra va editar el conte “Castanya, la mula boja”.
PRESENTACIÓ DEL LLIBREObres guanyadores i premiades del 1er. Concurs de composició per a gralla Grallers La Tarota 15 anys.
Aquest és el fruït de set dels compositors que es van presentar en el 1er Concurs de Composició per a Gralla Grallers La Tarota 15 anys. Des de la nostra entitat ens vam comprometre a la publicació d’aquest llibre i per dues raons:
Primer, perquè volem donar una imatge diferent de la que es té de la nostra ciutat en els ambients de la música tradicional i la cultura popular i passar a ser un referent.
En segon lloc perquè la raó d’aquest concurs és la divulgació, i per a que aquesta divulgació sigui real les obres s’han de publicar per donar a conèixer els temes, els compositors i la feina de l’organització.
PRESENTACIÓ D’ESPECTACLEAbriga’t bé la pell… si vols arribar a vell. TRIENNI
Del segle XX de Catalunya, ningú en pot canviar res, ens agradi o no, però el que va passar sempre varia depenent de qui ens ho explica… sobretot, si el que ho fa és en Jaume Bufacanyes i Ginjoler, un graller que l’ha viscut, l’ha patit i l’ha fruït. Ara, acompanyat de dos dels seus nets, pianista i graller gràcies a la trajectòria de l’avi Jaumet, podem gaudir de les seves vivències i experiències en aquest espectacle singular.
Autor: Lluís Bullit i Guasch
Actor: Oscar Orbezo i Cumí
Pianista: Oriol Pidelaserra i Nogué
Graller: Lluís Bullit i Guasch
Director: Toni Regueiro i Nin
LA PORTÀTIL FM
LA PORTÀTIL.FM normalment toca per fer ballar, però està vist que poden fer de tot. En les seves actuacions de ball es barregen, segons els desitjos dels balladors (i el que l’experiència ens recomana), els més coneguts gèneres de ball de saló amb les danses més antigues i participatives. En els concerts, en general de petit format, es mostren intimistes i sorpressius. LA PORTÀTIL.FM la componen uns músics curiosos que estan molt pendents del que passa a baix de l’escenari, per això en el seu darrer pòster hi posa “música tradicional interactiva”. Gaudeixen quan poden tocar finet o quan els persegueix la passió dels balladors. Tenen una entesa ràpida, una manera de treballar agraïda i una sonoritat pròpia tan si toquen acustics com amplificats.
HAN TOCAT a innombrables pobles i places de Catalunya, a Festes Majors, casaments i celebracions ben diverses; al Festival de Teatre al Carrer (Tàrrega), al Festival Internacional de Música Tradicional i Popular (Vilanova i la Geltrú), a l’Altaveu (Sant Boi), a Arsèguel, a la Tamborinada, per la Mercè ì per Sant Fèlix, a la Festa dels Càtars i al Campionato del Mondo di Organetto. Han estat a diferents camps de refugiats de Bòsnia portats per Pallassos Sense Fronteres. És un dels grups que actua i col.labora des del primer dia amb els “Divendres a la Plaça del Rei” i amb festivals cpm el “Tradicionàrius”.
L’ORIGEN del grup està al 1986, quan amb el nom de “La Cobla Mínima” inicien unes danses els divendres a la Plaça del Rei de Barcelona, que per cert encara duren i amb molt d’èxit. Durant tres anys aquesta “cobla” roda per tot Catalunya i aprèn dels avis, dels llibres i dels que fan vives les tradicions, la festa, la música, el ball, el país. Degut a la disgregació per diferents paisos dels seus membres neix LA PORTÀTIL.FM Certament els agrada viatjar. Però també escoltar, observar, ajudar, col.laborar. Entre ells s’avenen i es cuiden, volen saber què els mou, per què els atrau aquesta vida, com la poden compartir.
QUADRE COMMEMORATIULLUIS MASACHS MESTRES
Va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1977 on actualment encara hi resideix. Va cursar els estudis a l’Escola Massana de Barcelona en l’especialitat de dibuix i il·lustració. Aquests anys ha estat compaginant la pintura, l’ensenyament d’arts plàstiques a nens i nenes i a la il·lustració.
Ha realitzat exposicions de les seves obres en diverses ciutats i pobles de Catalunya (Vilafranca del Penedès i Comarca, Sabadell, Reus, Sant Pere de Ribes, Molins de Rei, Sant Joan Despí , … ).
Va estar seleccionat pel jurat de la Fundació Ynglada-Guillot (Barcelona) en el XXXVIII Concurs internacional de dibuix.
També va estar seleccionat en el X Concurs Biennal de Pintura Jove organitzat per la galeria Adquin’s de Reus per una exposició itinerant per Catalunya.
Des de l’any 2000 participa al Firart de Vilafranca del Penedès. Durant la Diada de Sant Jordi d’aquests ultims cinc anys participa al TASTACONTES (il·lustració de contes infantils al carrer) organitzat pel centre d’expressió plàstica ZIGZAG.
Ha il·lustrat la portada i ha realitzat el disseny del cd dels GRALLERS DE SANTA MADRONA & MONTÒNEC “FRANCESC DE P.BOVÉ (1875 – 1950) MÚSICA PER A GRALLA”.
També ha il·lustrat la portada i les il·lustracions de l’interior del llibret del CD de CESK FREIXAS AMB ELS ALTRES BANDAIS: Set voltes rebel. Com també la portada del poemari “INVERSOS” de tres poetes penedesencs Jordi Hill, Carles Rebassa i Cesk Freixas Il·lustració de la portada del llibre “CONTES I LLEGENDES DE NICARAGUA I CATALUNYA”. Va realitzar el cartell de la FESTA MAJOR 2004 i de la Diada de Corpus de Vilafranca del Penedès. Els seus útims treballs il·lustrats han estat: La coberta del llibre “L’Ultim refugi” de Nuria Pradas de l’editorial ALFAGUARA Grup Promotor. Il·lustracions del conte i coberta “La Pucu no vol ser eruga” de l’editorial LYNX.
COLLES PARTICIPANTS- Graller de l’Artús (Vilafranca)
- La Flor de Violeta (Vilafranca)
- Salsa d’Inxa (Vilafranca)
- Grallers de l’Armilla (Vilafranca)
- Els Vernets (Vilafranca)
- Els Vinardells – Grallers del Penedès
- Grallers del Campanar (Vilafranca)
- Grallers de Vilafranca, Colla de Mar
- So Nat (Tarragona)
- Les Gralles del Baix Penedès
- La Canya d’Or (Reus)
- Grallers la Tarota (Salou)
- Gralluts (Palamós)
- Els Carreter (Lleida)
- Els Ganxets (Reus)
- Clau de Mar (Vilanova)
- Caramuixa (St. Cugat del Vallès)
- Grallers del Palomar
- Els Pelacanyes (Tarragona)
- Grallers La Dinapontus (Sitges)
- Grallers Sta. Madrona i Montònec
- Grallers de La Torre (Torredembarra)
- Grallers del Tec (Vilafranca)
- Xirongu (Vilafranca)
- Els Nous (Vilafranca)
- Grallers de Viladecans
- Grallers Els Escampats
- Grallers de l’Acord
1. Gralluts (Palamós)
Del Nord vénen sense pors
els Gralluts de Palamós.
2. Els Escampats
Han vingut ben ajuntats
però es diuen Els Escampats.
3. Grallers del Campanar (Vilafranca)
Pareu l’orella ben fina,
disposeu-vos a escoltar:
són músics de molta altura
els Grallers del Campanar.
4. So Nat (Tarragona)
Quan s’acabi aquest concert
em diran: “Que t’ha agradat?”,
i jo què els contestaré?:
“Sobretot els de So Nat”.
5. La Flor de Violeta (Vilafranca)
Quan els sento el cor em peta:
són La Flor de Violeta.
6. La Dinapontus (Sitges)
Siguin fàcils o difícils
no deixen pas res a mitges,
que són gent molt aplicada
els Dinapontus de Sitges.
7. La Canya d’Or (Reus)
El seu so m’arriba al cor:
són els de La Canya d’Or.
8. St.a Madrona i Montònec
Són un grup amb experiència
i no diré que sona rònec
tot i que el seu nom ho sembli:
Santa Madrona i Montònec.
9. Grallers del Tec (Vilafranca)
Per escoltar-los com cal
no ho faig dret sinó que sec,
que són grallers de la casa
aquests que es diuen del Tec.
10. Els Vinardells (Penedès)
Aquests que ara tocaran
no són pas uns passarells,
que tenen músics dels bons
i es diuen Els Vinardells.
11. Clau de Mar (Vilanova)
El seu so el cor em roba:
Clau de Mar de Vilanova.
12. Colla de Mar (Vilafranca)
Sigui al pla o a la muntanya,
a la plaça o dins d’un bar,
bufen com la tramuntana
els de la Colla de Mar.
13. Els Ganxets (Reus)
Encara que no t’ho diguin,
si els sents però en canvi no els veus,
ja et dic jo que saps qui toca:
és clar, Els Ganxets de Reus.
14. Fanfara de la Torre (Torredembarra)
– Au, va, vine, corre, corre,
que toquen els de la Torre.
15. Grallers del Palomar
Vénen volant a tocar
els Grallers del Palomar.
16. Caramuixa (St. Cugat del Vallès)
De tan bé que ho fan sonar
semblen tocats d’una bruixa:
arriben de Sant Cugat
els grallers de Caramuixa.
17. Grallers de l’Artús (Vilafranca)
Cap on vas tros d’animal!
No facis el gamarús!
Que no saps que els que ara toquen
Són els Grallers de l’Artús?
18. Els Pelacanyes (Tarragona)
Algú diu que a Tarragona
els diables porten banyes
per fer callar tot el poble
i escoltar Els Pelacanyes.
19. Grallers de Viladecans
Són grallers com els d’abans
aquests de Viladecans.
20. Grallers La Tarota (Salou)
Un llibret de partitures
van presentar ahir amb bona nota
perquè les toqui qui vulgui:
són els Grallers La Tarota.
21. Els Nous (Vilafranca)
Vigileu bé la canalla,
estaqueu vaques i bous
que ara toca cosa fina:
ara tocaran Els Nous.
22. Xirongu (Vilafranca)
Quan és l’hora de tocar
no s’enfilen per les branques,
i si no, ja m’ho direu:
Xirongu de Vilafranca.
23. Les Gralles del Baix Penedès
Amb el timbal per bandera
a mans d’en Jaume Vallès
es disposen a tocar
Gralles del Baix Penedès.
24. Els Carreter (Lleida)
Per acabar aquest concert
jo ara us presentaré
un grup de terres endins:
des de Lleida, Els Carreter.
Castellers de Vilafranca
Com s’enfila cap al cel,
Fort i dret com una tranca!
Ells són els reis de la plaça:
Castellers de Vilafranca.
Grups que no van tocar
Grallers de l’Armilla (Vilafranca)
Tot i que més d’un ho diu
no toquen pas de patilla
que els xicots saben de solfa:
són els Grallers de l’Armilla.
Salsa d’Inxa (Vilafranca)
Si vols fer bona menjada
i que no sigui un desastre
és segur que has de posar
Salsa d’Inxa al pollastre.
Els Vernets (Vilafranca)
Toquen amb gralles ben noves
en Si bemoll, cabronets!,
però és que, caram!, s’ho mereixen
que per xò es diuen Vernets.
L’Havana Xica
No us talleu pas gens ni mica
grallers de l’Havana Xica.
Bufalodre (Valls)
A l’hora de presentar
no penso fer escarafalls,
i menys si els grallers que toquen
són Bufalodre de Valls.
Gratallers (Barcelona)
Tot i que són de Can Fanga
són grallers i castellers
i toquen de meravella
els simpàtics Gratallers.