14è. Dia del Graller
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES
PROGRAMA
Del 20 al 22 d’abril de 2007
Anton Gras Ciuró (a) Sagal
Anton Gras (a) Sagal neix l’any 1928 a Torredembarra en el si d’una família de pagesos moguda per una gran afició al món de la cultura popular i en concret al món dels castells. Amb tot, aquesta afició als castells és compartida desde ben aviat per la seva segona gran passió: la música. Amb només 11 anys comença a rebre classes de solfeig de la mà de Carles Ferrari, aleshores organista de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Al mateix temps aprèn a tocar el timbal de manera autodidacta amb l’ajut d’un mètode de bateria.
Posteriorment s’interessa pel que serà el seu principal instrument, la trompeta, i rep classes, primer de la ma del vendrellenc Gavaldà -trompeta de l’orquestra Sensación- i, més tard de Jaume Miralles. Amb només 16 anys entrà a formar part de l’orquestra local “Savoy” com a bateria. Més endavant es convertí en el trompeta i vocalista oficial del grup, tot i que també hi seguí tocant la bateria en alguns temes. Amb aquesta formació hi actuà durant més de 30 anys. Com a músic actuà a també a Alemanya, Dinamarca, Suècia, Suïssa i, fins i tot, en un cabaret de Tànger. També va ser membre i director de la coral “La Veu del Poble” de Torredembarra durant força anys.
L’any 1975 a Torredembarra es fundà la colla castellera Nois de la Torre. Ell en fou membre fundador i, posteriorment, també assumí el càrrec de president. L’any següent es formà el primer grup de grallers de la colla de la mà de l’Eduard Vericat, els Grallers de la Torre. L’any 1981 cedint als precs del mateix Vericat entrà a formar part de la colla de grallers tocant el timbal i aprenent els tocs tradicionals de manera autodidacta fixant-se en els timbalers amb més experiència del moment. Com que aleshores les partitures del Toc de Castells no disposaven de la notació del timbal i cada colla n’interpretava la seva particular versió, decidí inventar-ne un que, anys més tard, va haver de substituir pel que aleshores s’estandaritzà arreu. L’any 1983 inicià la seva tasca de mestre de timbal i ensenyà a tocar el timbal al Siscu Aguilera qui, amb només 4 anys, es convertí en el seu primer alumne. A partir d’aleshores assumí la tasca de mestre de timbal de tots els timbalers que han passat per la colla al llarg dels anys d’entre els que cal destacar el Siscu Aguilera i el Jordi Rovira, tots dos avui encara en actiu. El seu objectiu dins el grup de grallers fou sempre el d’ensenyar a d’altres perquè ocupessin el seu lloc i així poder anar a fer castells tot i que, finalment, alternà les dues posicions.
L’Anton, al llarg dels anys, va emprar diferents models de timbals que es trobaven aleshores fàcilment al mercat: generalment un cos de fusta amb membranes plàstiques, que es podien estrènyer bé amb aparells ferrats, o bé encordats i amb passadors de cuiro. Però l’instrument del que més bon so va treure fou un antic timbal metàl·lic del s. XIX, que havia pertanyut al torrenc Pau Mercadé (a) Salvet, timbaler de les cèlebres colles de grallers vendrellenques “Els Casimiros” i “Els Astons” entre els anys 1910 i 1936, i que el seu fill Emili va cedir a l’Anton per al seu ús i conservació.
L’Anton tocà el timbal de manera continuada fins, aproximadament, l’any 1992. Actualment ja està retirat de l’activitat musical tot i que, en alguna ocasió, encara hem pogut gaudir del seu toc de timbal.
Gràcies Ton per la teva dedicació a la música i als castells i per haver sabut transmetre’ns tota la teva experiència i saviesa.
EL CONVIDAT DE PEDRABall de Valencians de Vilanova i la Geltrú
Aquest ball d’origen molt antic, es segons tots els estudiosos del fet popular , l’avantpassat directe dels “castells”, tant es així que antigament es coneixia com a “Valencians” als castellers fins que més tard van passar a denominar-se “xiquets” fent referència al seu origen a la ciutat de Valls.
A Vilanova hi ha referències certes de la presència d’aquest ball a mitjans del segle passat tot i que no se sap si era executat per vilanovins o per forasters i s’ha trobat en l’arxiu musical de l’Església de Sant Antoni una partitura que correspon a un Ball de Valencians consignat a la nostra vila que consta junt amb altres com la moixiganga i el toc de castells antic. Aquesta partitura es troba en el llibre de música del mestre Magí Sans .
Constava d’una part ballada amb varies coreografies i acabava amb una torre final, aquest últim moviment es el que va anar augmentant d’alçada i finalment es va independitzar de la part dansada per donar origen al que avui coneixem per “castells humans”.
En quant al nom, la teoria més acceptada es que en un principi era un ball executat per persones provinents del País Valencià, tot i que alguns autors afirmen que deriva del nom llatí “valens”…els valents.
En aquesta línia menció apart mereixeria, la Moixeranga d?Algemesí, formació que està directament emparentada amb el Ball de Valencians i que confirmaria la teoria de la procedència del ball del País Valencià.
En els temps de màxima esplendor d’aquest ball era molt admirat per la seva espectacularitat i moviment, tal com consta en diverses noticies periodístiques de l’època.
D’aquest ball no hi ha referències coreogràfiques que pertanyin a cap variant vilanovina , per tant ens hem de fixar en les coreografies de caràcter general consignades en diversos treballs i publicacions que s’han fet d’aquest ball principalment en les comarques tarragonines, no en va aquest ball ja ha estat recuperat a Tarragona , Reus i El Vendrell.
Partim però de la base certa d’una música autòctona de la nostra ciutat pertanyent a aquest ball. En quant a la torre podia ser de més o menys grandària i alçada depenent de la quantitat de components del grup i de la seva disposició i habilitat, però no acostumava a passar dels tres o quatre pisos d’alçada.
L’Agrupació de Balls Populars va decidir incorporar aquest ball al seguici popular en la seva missió de incrementar en el possible el nostre patrimoni cultural i poder donar opció a més persones a la participació en les nostres festes especialment en la Festa Major .El ball el composa un nombre no inferior a 24 persones distribuïdes en grups de 8 sense comptar els mes petits, que participaran conformant la part més alta de la torre final del ball.
El ball en la variant vilanovina consta de varies parts : La Entrada , Els Braços, La Jota, L’Estrella Gran i Les Estrelles Petites finalitzant amb l’aixecament de La Torre .
Des del mes de desembre de 1999 data en la qual es va posar a treballar una comissió encarregada de fer un estudi per tal de poder dur al practica el ball , fins avui mateix a l’Agrupació de Balls Populars s’ha fet un treball molt intens. S’ha de tenir en compte que tot i que es una dansa molt documentada pels estudiosos, hi ha escasses referències coreogràfiques de la part dansada i molt poques fotografies de la torre, donat que aquest ball va desaparèixer de les nostres contrades a finals del segle XIX tot i que ja feia anys que convivia amb els castellers als quals havia donat vida , sembla ser que el darrer Ball de Valencians va ser el d’Arbeca del qual se’n conserven algunes fotografies dels anys 1925 i 1926 de l’execució de la torre.
Així doncs a Vilanova comptem amb un ball molt antic però que s’ha adequat coreogràficament als nostres dies després d’un bon nombre d’assaigs.
La colla, com dèiem consta de 24 a 32 balladors distribuïts en grups de 8 persones que s’ajunten al final per constituir la torre que dona colofó al ball després d’executar la part coreogràfica. El vestuari consta de camisa i pantaló blancs faldilleta curta (tipus Ball de Bastons) 2 mocadors creuats al pit (necessaris per fer la coreografia) , espardenyes i faixa gruixuda (necessària per executar la torre).
Es sens dubte un ball popular molt atractiu tant en la seva part coreogràfica , com en la “castellera” que permet alçades i formes variades, tot i que en principi només s’executa la figura anomenada “La Torre”.
CONCERTSkatacrak + M-Tralla
Fou a finals de 2004 quan es pot dir que es va crear el grup, reunint-se una tarda tots els membres per tal de començar a compondre cançons. Quan només feia dues setmanes de la primera trobada, ja van fer un concert a l’IES de l’Arboç amb motiu de les festes nadalenques; en aquella ocasió, el grup va interpretar nadales típiques arranjades a ritme de ska i sis cançons de collita pròpia. Arran d’aquest concert, i amb la composició de nous temes, començaren a fer concerts arreu, sent el primer a Sant Just Desvern. Posteriorment es donaren a conèixer a la
comarca i realitzaren més concerts, molts d’ells pels diferents pobles dels voltants així com també d’altres de més allunyats. El 10 de juny de 2006 participaren en el III Concurs de Música Jove del Vendrell, del qual es proclamaren guanyadors,
cosa que els va permetre l’oportunitat de ser teloners de Skalariak durant la festa major del mateix poble.
També han tocat a les Festes Majors de Vilafranca del Penedès, de l’Arboç (dins el festival L’ARBOÇ SONA 2005 i 2006), a les Festes de Santa Tecla de Tarragona, a les revetlles de Sant Joan de Calafell i Vilanova i la Geltrú, etc. En aquests dos anys d’existència han realitzat més d’una trentena de concerts, tot compartint escenari amb grups com Baetúria, Dr. Calypso, Fundación No Hay Manera, Lax’n’busto, Obrint Pas, Pirats Sound Sistema, etc.
Referent a l’estil, s’emmarquen amb un ska propi, autodenominant-se ska penedès, en el qual es combina el so d’un instrument típic català, la gralla, amb la resta d’instruments, i on també es poden escoltar petites dosis de ritmes reggae i rock. Cal destacar la joventut del grup, amb edats compreses entre els setze i dinou anys, i la constància en els assajos, cosa que els ha fet tirar endavant i poder entrar en un món on és molt difícil mantenir-se actiu. Actualment estan grabant un cd-maqueta, als estudis Bullanga de Vilafranca del Penedès, que està previst que surti durant la Diada de Sant Jordi de 2007.
COLLES PARTICIPANTS- Grallers del Palomar (St. Andreu del Palomar)
Els Vernets (Vilafranca del Penedès)
Els Nous (Vilafranca del Penedès)
So Nat (Tarragona)
Grallers de l’Havana Xica (Vilanova)
Grallers de l’Armilla (Vilafranca del Penedès)
Els Carreter (Lleida)
Els Ganxets (Reus)
Restus de Sèrie (Cardedeu)
Els Vinardells – Grallers del Penedès
Grallers la Tarota (Salou)
Salsa d’Inxa (Vilafranca del Penedès)
La Canya d’Or (Reus)
Grallers del Tec (Vilafranca del Penedès)
Xirongu (Vilafranca del Penedès)
Grallers de la Torre (Torredembarra)
La Flor de Violeta (Vilafranca del Penedès)
Els Pelacanyes (Tarragona)
Grallers de l’Artús (Vilafranca del Penedès)