15è. Dia del Graller

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES logo15color.JPG PROGRAMA

12, 18, 19 i 20 d’abril de 2008 – Tríptic

12 d'abril

A les 9 del vespre a la Basílica de Sta. Maria
Dins el cicle de concerts d’orgue a la Basílica de Santa Maria, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca
Concert d’orgue i instruments tradicionals
BUFALODRE + Jonatan Carbó

A continuació, Lliurament dels premis del 1er. Concurs de composició per a gralla i Orgue.

Interpretació de les obres guanyadores

18 d'abril

A les 11 de la nit al Sam Casino
Carajillo-Concert de gralles
Obert a totes les colles de grallers que hi vulguin participar.

19 d'abril

A la 1 del migdia, al pati de Cal Figarot
Concert presentació del nou CD
ROSER OLIVÉ interpreta CONRAD SETÓ, La Gralla al segle XXI
Durant el concert es servirà un vi gentilesa d’Eudald Massana Noya

De 5 a 6, a la Plaça de la Vila
Exposició de les 6 parelles de Gegants de Reus i la Mulassa i dels Gegants de Vilafranca

A les 6 de la tarda, sortint de la Plaça de la Vila
Un tomb per la Vila, amb els Gegants i la Mulassa de Reus i els Gegants de Vilafranca

A les 12 de la nit a la sala ON
Concert amb els grups SKATACRAK i BAETURIA

20 d'abril

2/4 de 10 del matí, a Cal Figarot
Esmorzar per a totes les colles de grallers participants

A les 11 del matí, sortint de Cal Figarot
Cercavila amb totes les colles de grallers participants

A 2/4 de 12 del migdia, a la Plaça de Jaume I
Concert de totes les colles participants

Entremig del concert
Actuació dels Castellers de Vilafranca

A la mitja part del concert

Homenatge al graller vendrellenc Anton Ollé i Egea

Al final del concert, a la Basílica de Santa Maria,
Interpretació de les obres guanyadores 1er. Concurs de composició per a gralla i Orgue.

Durant tot el matí, a la Plaça de Jaume I
IV Fira de luthiers i fira d’artesans. Participants:

– Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)
– Antoni Martínez, “Chaparro” (L’Hospitalet de Llobregat-Tortosa)
– Xavier Qué (Torrelles de Foix)
– Carles Medir (Palamós)
– Josep Bonamusa (Argentona)
– Ramon Santamaria (Gironella)
– Francesc Sans (St. Jaume de Llierca)
– Jordi Aixalà (Reus)
– Jordi Tomàs (St. Jaume dels Domenys)

CONCURS DE COMPOSICIÓ PER A GRALLA I ORGUE

BASES CONCURS COMPOSICIÓ PER A GRALLA I ORGUE 2008

ACTA DEL JURAT DEL CONCURS DE COMPOSICIÓ PER A GRALLA I ORGUE

A Vilafranca del Penedès, el dia 2 d’abril de 2008, es reuneix el jurat del I Concurs de Composició per a Gralla i Orgue convocat per la Coordinadora de Grallers de Vilafranca.

El jurat està format per:
– Jònatan Carbó
– Daniel Carbonell i Sugranyes
– Josep Maria Mayol i Puentes
– Jordi Mestres i Qué, de la Coordinadora de Grallers de Vilafranca

Havent valorat amb detall les cinc composicions rebudes, en funció del seu mèrit artístic i de la seva adequació als instruments als quals van destinades, el jurat emet per unanimitat el següent veredicte:

Primer premi: Es declara DESERT
Segon premi: S’atorga ex aequo a aquestes dues obres:
– Suite Mediterrània, presentada sota el pseudònim GAUDEAMUS.
– Suite sobre una història d’amor, presentada sota el pseudònim VILAFRANCA

El jurat considera que aquestes dues composicions, de llenguatge musical molt diferent però igualment notables per diversos conceptes, mereixen per igual el segon premi. Per tal que això no vagi en detriment de la remuneració dels compositors, i d’acord amb el mèrit de les dues obres, el jurat decideix excepcionalment acumular la dotació del primer premi (que queda desert) a la del segon premi i remunerar els autors amb un import de 700 euros cada un.

– El pseudònim Vilafranca correspon a Carles Prat i Vives.
– El pseudònim Gaudeamus correspon a Francesc Rius i Mur.

Per acabar, el jurat vol destacar el repte que suposa compondre música per a gralla i orgue, una combinació instrumental amb moltes possibilitats però encara amb pocs referents, a mig camí entre la música tradicional i la clàssica. Per aquest motiu vol agrair molt especialment la seva participació a tots els concursants, i els anima a prendre part a les possibles properes edicions del concurs.

Vilafranca del Penedès, 2 d’abril de 2008

CONCERT D’ORGUE I INSTRUMENTS TRADICIONALS

CICLE DE CONCERTS D’ORGUE 2008. Basílica de Santa Maria

BUFALODRE + Jonatan Carbó
Bufalodre i Jonatan Carbó us proposen un concert al voltant de les llibertats d’orgue. Tot un seguit de melodies recollides en quaderns per diferents organistes d’arreu de Catalunya durant els segles XVIII i XIX. Aquestes músiques han estat repensades per tornar a sonar per a la gent d’avui amb l’instrument que les ha tocat sempre -l’orgue- i alguns instruments que les van inspirar -el sac de gemecs, el flabiol, el tamborino i la gralla-.

BUFALODRE
Neix a la ciutat de Valls el 1994. Actualment està format per músics diversos del Camp de Tarragona. Ja introduïts en la música de petits, els membres d’aquesta formació -tot i ser encara molt joves- porten anys treballant, investigant i recopilant maneres d’interpretar, moltes d’elles fossilitzades i oblidades. A partir d’aquí, han elaborat i arranjat temes per a la gent d’avui, per fer viure de nou una manera de fer música durant temps oblidada.

Els seus components es dediquen, també, a la docència. Actualment dirigeixen i/o són mestres- entre d’altres llocs- de l’Aula de Música tradicional de la Generalitat de Catalunya, de l’Aula de Sons de Reus, de l’EMT del Penedès, de l’ESMUC,…
Són músics habituals en festes tradicionals declarades d’interès (Valls, Sitges, l’Arboç, Vilafranca, Reus, …), però també en les de caire més popular. La versatilitat els ha dut a acompanyar un gran nombre d’entremesos: els balls de pastorets de Vilafranca, el ball de Valencians de Tarragona i Reus, el Drac de Valls, el ball de Prims de Reus, el ball parlat de Sta. Margarida de la Riera de Gaià.

JONATAN CARBÓ
Ha estudiat orgue amb la professora Maria Nacy al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha ampliat la seva formació amb Montserrat Torrent als cursos de Postgrau del CSIC de Barcelona i en diversos cursos especialitzats. Ha participat en nombrosos festivals d’orgue a Catalunya, Espanya i França, alhora que ha col·laborant amb diverses formacions com el Cor LiederCamera, el Cor Vivaldi o l’Orquestra de Cambra del Garraf, entre d’altres. Recentment ha enregistrat el CD “El llibre de l’orgue de Santa Maria de Vilafranca” de Josep Soler. És professor d’orgue del Conservatori Municipal de Música “Mestre Joan Just i Bertran” d’Igualada i a les escoles de música “Pau Casals” del Vendrell i “Maria Dolors Calvet” de Vilafranca del Penedès

L’HOMENATJAT

Ton Ollé i Egea

El Ton Ollé és un vendrellenc de tota la vida. Va néixer el 22 de novembre del 1929 a un poblet d’Almeria, Zúrgena, però amb sis mesos els seus pares; Isaac Ollé i Àgueda M. Egea, ja s’havien afincat al Vendrell. De fet els seus cinc germans, tots ja van néixer a la capital del Baix Penedès. L’any 1955 es casà a Albinyana amb Natàlia Juncosa. De jove treballava de paleta, on va arribar a ser encarregat de l’empresa. En aquests moments podia alternar la feina amb la gralla, ja que a l’empresa estaven molt contents d’ell i li donaven festa els dies que tenia actuacions. Va tocar la gralla dolça o de claus amb els Macaris una dotzena llarga d’anys. A meitat dels anys seixanta plega de la feina per muntar la seva pròpia constructora, aleshores li va ser complicat de trobar temps per la música i va deixar la gralla.

Possiblement el Ton Ollé sempre serà reconegut en el món de la cultura popular i tradicional més pel seu vessant de casteller especialitzat en els pilars, que no pas com a graller. Tanmateix, si la seva fama com a puntal en els pilars de sis i de set dels Nens del Vendrell ha estat difícil d’igualar al llarg de molts anys, en el món de la gralla va estar a primera línia durant més d’una dècada. Per tant, diríem que aquest graller va quedar eclipsat com a músic mercès a les seves gestes castelleres, gestes que van enlluernar el panorama casteller i que van marcar època. I és que el Ton, juntament amb el seu cap de colla, el Jan Julivert, va ser una peça clau per plantar cara i per arrabassar la fama als Xiquets de Valls, en definitiva per assolir la millor època dels Nens del Vendrell.

El 1951 ja havia fet el quatre de vuit. Aquest mateix any, un dia estan asseguts prenent la fresca junt amb el Joan Domingo “Macari” i li demana que li deixi bufar la gralla. Ho prova i li sona a la primera. Aleshores és quan el “Macari” li proposa que n’aprengui, ja que recentment a Torredembarra ha tingut raons amb l’Albert Jané i ha de fer colla amb el seu pare, el “vell Macari”. Els qui coneixem el Ton sabem del seu caràcter fort, valent i decidit, així doncs passat un any, el 1952 s’estrena com a graller. Els seus mestres són els Macaris; pare i fill. Fa colla amb el fill i amb el Jaume Esteve “Casalta” de timbaler fins a l’any 1965 en què deixa de tocar. Tot i això segueix ben de prop el món de les gralles, i sobretot excel·leix com a casteller; el 1967 fa un primer intent de pilar de sis, l’any següent el carrega, el 1969 ja fa el pilar de set i el 1970 la torre de vuit. I per si no n’hi hagués prou, entre els anys 1980 i 1982 esdevé cap de colla dels Nens del Vendrell. A finals dels vuitanta encara torna a agafar la gralla i al costat d’altres grallers veterans vendrellencs forma la colla dels “Farts”.

Gralles i castells, places i més places, gent, amics… hi ha un munt de records i de vivències en la vida del Ton. Per cloure aquestes ratlles d’homenatge destacarem una anècdota dels primers anys que tocava la gralla. Era a Vilafranca, per la festa major, el Ton compaginava la tasca de fer castells amb els Nens del Vendrell i la de tocar la gralla amb els Macaris per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Un de la vella, el “Ros de Xemelí”, entre castell i castell li va dir “tu véns a bufar perquè caiguem”.

Ton, moltes gràcies pels castells i pel teu toc de gralla.

Xavier Bayer

EL CONVIDAT DE PEDRA

ELS GEGANTS DE REUS

Cinc de les parelles de gegants de Reus representen cadascun dels continents del món. Tres de les cinc parelles són Gegants Bicentenaris.

Pels vols de l’any 1805, tres parelles de gegants van ser construïdes per celebrar un fet important: la col·locació de la primera pedra del canal que segons un projecte de l’època havia d’unir Reus amb el port de Salou.

En principi havien de ser quatre parelles de gegants que representessin al món però només se’n van arribar a construir tres. Aquestes parelles són Els Indis (grans), Els Moros (mitjans) i els Vitxets (petits).

Els Indis, representants d’Amèrica. Són els més alts (3,66 m) i pesats (100 Kg). Una peculiaritat dels gegants Indis és la seva col·locació, durant les cercaviles i les processons i segons la tradició sempre són els gegants els que van primer i les gegantes després, en el cas dels Indis això no és així, l’Indi és el qui tanca la cercavila darrera de l´India.

Els Moros representen el continent africà

Els Vitxets representen Europa. Es creu que l’origen del nom d’aquesta parella està en el gegantó que hi havia abans, ell portava un fuet a la mà i l’utilitzava per fer-se lloc i obrir pas per als altres gegants. El gegantó donava voltes i la gent havia d’obrir una àmplia rotllana per evitar el fuet. Els reusencs el coneixien com a Vitxo i des de llavors els gegants petits que van ser construits es van conèixer com a Vitxets. Els gegants no han canviat molt amb el pas del temps, però ells són els que al llarg de la història han canviat més d’imatge sobretot en el vestuari i especialment ho ha fet la Vitxeta ja que d’ella es diu que era la que marcava la moda a les dones reusenques.

Els Japonesos són els representants d’Àsia. Es van construir l’any 1956, finançats mitjançant subscripció popular dirigida des de Ràdio Reus.

Els Negres són els representants d’Oceania. Daten de l’any 1989.

Els Fadrins són portats pels nens de la colla. Es van construir l’any 1998.

La Mulassa obre el pas als gegants en les cercaviles i processons. És l’element més antic, la que surt actualment és de finals del s.XVIII. Abans n’hi havia hagut d’altres que també acompanyaven als gegants de l’època.

ELS GEGANTS DE VILAFRANCA

En Ferragut i l’Elisenda són els gegants de Vilafranca del Penedès. Actualment, els més alts vilafranquins representen dos reis cristians, molt probablement reis cristians del final de l’Edat Mitja i en concret dels reis catòlics, si més no, el seu vestuari està inspirat en quadres de les seves figures que es troben al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

La seva primera referència històrica l’hem de buscar en les festes de canonització de Sant Raimon de Penyafort l’any 1601, malgrat que hi hagin indicis no prou clars de la seva aparició amb dates anteriors. En aquells temps representaven cabdills alarbs, fins al punt que hi ha referents de que en Ferragut portava porra. Aquest vestuari es mantingué fins a mitjans del segle XIX. És a partir d’aquestes dates que els gegants vilafranquins pateixen diversos canvis en la seva indumentària, des de pagesos, pierrots, nobles italians, fins que a finals dels anys vint de la present centúria adquireixen l’abilladura actual.

Durant molts segles els Gegants de Vilafranca pertanyeren a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers i oficis relacionats amb la construcció.

La seva participació en les processons de Corpus és relativament constant des del segle XVII. Ja a finals dels segle XVIII s’incorporen als cercaviles i processons de Sant Fèlix i el 1833 trobem la primera referència de la seva participació en un acte no estrictament religiós.

CONCERT

BAETURIA

QUE ÈS BAETÚRIA? baetúria és taronja, baetúria és el viatge, baetúria és un xupito de rom amb chartreuse, baetúria és circ, baetúria és tot i és res, baetúria és folc! baetúria és la unió de vuit joves que mai haguessin coincidit, puzzle de peces que no encaixen, de gent diferent que quasi mai es posa d’acord en res… Bé, de fet es posen d’acord per fer música, una música tan difícil de definir com enumerar l’ampli ventall de gustos musicals dels seus integrants: mescla de folk, funk, rock, reggae,… i qualsevol altra cosa que els passi pel davant en el moment de fer una cançó.

Baetúria neix als voltants de l’any 2000 al Vendrell, com a nexe d’unió de vuit joves de la vila amb gustos i motivacions diferents. És aquesta la principal riquesa que intenten exportar arreu dels seus límits geogràfics i mentals. La seva carrera musical ha estat d’una evolució constant des de la creació del grup, això els ha fet assolir petits grans èxits com quedar finalistes en un concurs d’àmbit estatal com el Jameson Celtic Fest de Madrid o proclamar-se guanyadors en la 3a edició del Sona9 (2003). Precisament fruit d’aquest concurs graven el seu primer disc sota el nom de retallable (PICAP 2005), que produeix el compositor i guitarrista de Lax’n’Busto, Pemi Rovirosa, gravat als Estudis Tívoli per Jesús Rovira (Lax’n Busto) i es mesclat i masteritzat a Gravaciones Silvestres per Marc Parrot i Juanjo Alba. En l’actualitat estan enllestint el que serà el seu segon treball que portarà per nom sonotone, gravat i produït per Xavier Batllés i que reflectirà la feina d’aquests dos últims anys, on el grup ha sofert un canvi i reestructuració musical en cos i ànima.

Jaume Aguza (gralla i acordió), Roger Caballero (violí), Miqui Fa (flauta), Joanet Lopez (percussió), Isaac Sanjuan (bateria), Pau Josa (guitarra), Jordi Badia (teclat), Joan Ramírez (baix), Albert Esteban (veu).

SKATACRAK

Els començaments d’Skatacrak es remunten a principis de desembre de 2004, quan la comunitat educativa de l’IES l’Arboç buscava un grup per tal que actués amb motiu de les festes nadalenques. Per aquell llavors, es reuneixen un baix, una guitarra, una bateria, una gralla i un cantant; la seva intenció era arranjar nadales a ritme de ska, i així va ser. Però veieren que amb set nadales el concert seria breu, i opten per incorporar una trompeta i un saxo amb la intenció de compondre sis cançons pròpies i donar-se a conèixer com a grup. Val a dir que va ser un concert on el públic s’ho va passar d’allò més bé, pel fet que va haver-hi gent que va acabar pel terra i amb algunes contusions de tant ballar.

Durant el mes de març de 2005 enregistren, al propi local d’assaig, una maqueta amb les set primeres cançons que van compondre. Van contar amb la col·laboració de Ràdio L’Arboç, que va deixar els aparells necessaris per a l’enregistrament.

Posteriorment, començaren a fer concerts, realitzant el primer a Sant Just Desvern. Amb el pas del temps actuaren a la majoria dels pobles de la comarca, realitzant més d’una vintena de concerts arreu de la província en el seu primer any de fundació. L’abril de 2005 s’incorpora a la banda una teclista, per tal de reforçar la base harmònica. L’octubre de 2005 es produeix un canvi de guitarrista, arribant així a la formació actual de la banda.

El 10 de juny de 2006 són seleccionats i arriben a la final del III Concurs de Música Jove del Vendrell, del qual en surten guanyadors gràcies a la decisió del jurat i al vot del públic. El fet d’haver guanyat el concurs els va permetre ser teloners d’Skalariak a la Festa Major del Vendrell.

Referent a l’estil del grup, el punt de partida i per on es mouen bàsicament és l’ska-punk, però també es decanten per petits dosis de reggae, rock i uns petits tocs d’hardcore. Destacar la presència d’un instrument típic català, la gralla, la qual es combina amb els altres instruments de vent i la base rítmica i crea una bona fusió rítmica i ballable.

Han actuat en les dues edicions del festival L’ARBOÇ SONA 2005 i 2006; al Bastoner Rock de Llorenç del Penedès; a la Festa Major de Vilafranca del Penedès; al Festival El Nab de Bonastre; a les Festes de Santa Tecla de Tarragona; a les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès; a la revetlla de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, etc.

En aquests tres anys han fet més d’una cinquantena de concerts, i han compartit escenari amb grups com Baetúria, Different Way, Dr. Calypso, Fundación No Hay Manera, La Gossa Sorda, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Pirat’s Sound Sistema, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, etc. Durant el darrer mes de maig va veure la llum el primer treball de la banda, titulat Crema.

PRESENTACIÓ DEL CD

Roser Olivé interpreta Conrad Setó

Roser Olivé interpreta Conrad Setó és una proposta de concert de gralles i timbal totalment contemporània, ja que el repertori s’allunya de les melodies tradicionals per endinsar-se en les darreres composicions del músic Conrad Setó. Els objectius de l’espectacle són crear nous repertoris de concert per a la formació de grallers, ampliar-los, destacant-ne totes les possibilitats expressives i tècniques, i aportar nous llenguatges, textures, tonalitats i colors a una de les formacions més esteses, però menys valorades a Catalunya.

COLLES PARTICIPANTS
  • La Canya d’Or
  • Grallers del Palomar Restus de Sèrie
  • Ganxets, Grallers del Baix Camp
  • Grallers La Tarota
  • Grallers del So Nat
  • Pelacanyes
  • Els Vaciana
  • Els Carreter
  • Els Cofins
  • Caramuixa
  • Grallers de Viladecans
  • Grallers de Sta. Madrona i Montònec
  • Grallers Turrai
  • Les Gralles del Baix Penedès
  • Grallers Ladinapontus
  • Els Quatrevents
  • Bufalodre
  • Els Macabeus
  • Calamus
  • Clau de Mar
  • Grallers de Vilafranca, Colla de Mar
  • Els Nous
  • Grallers de l’Artús
  • Grallers de l’Armilla
  • La Flor de Violeta
  • Els Vinardells
  • Salsa d’inxa
  • Els Vernets
  • Grallers del Tec
  • Xirongu
  • Grallers del Campanar
FOTOGRAFIES
logo15color.JPGIMG_4304.JPGIMG_4305.JPGIMG_4312.JPGIMG_4314.JPGIMG_4320.JPGIMG_4321.JPGIMG_4323.JPGIMG_4325.JPGIMG_4328.JPGIMG_4329.JPGIMG_4330.JPGIMG_4332.JPGIMG_4333.JPGIMG_4334.JPGIMG_4336.JPGIMG_4338.JPGIMG_4339.JPGIMG_4340.JPGIMG_4341.JPGIMG_4342.JPGIMG_4347.JPGIMG_4348.JPGIMG_4350.JPGIMG_4351.JPGIMG_4353.JPGIMG_4354.JPGIMG_4355.JPGIMG_4357.JPGIMG_4358.JPGIMG_4359.JPGIMG_4360.JPGIMG_4361.JPGIMG_4363.JPGIMG_4369.JPGIMG_4370.JPG