16è. Dia del Graller
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES
PROGRAMA
Del 24 al 26 d’abril de 2009 – Dossier informatiu
Durant tots els dies al Via Fora!
Exposició: GRALLES EN PAPER, Imatges fotogràfiques de David Gázquez
Ton Rubires i Vinyals
El Ton Rubires neix a Vilafranca del Penedès l’onze d’abril del 1943. L’any 1967 es casa amb Rosa Maria Ferrer i Hill. De ben jove entra a treballar en una caixa d’estalvis i volta per diferents oficines (Vallirana, etc.), finalment ocupa un lloc a Vilafranca. En relació a la seva formació musical hem de dir que va estudiar piano i que va acompanyar les caramelles. La seva vinculació amb el món de la gralla s’inicia a l’entorn dels quinze anys, fa primera veu.
De jove forma part del ball de bastons de Vilafranca amb la “Penya Karburo”. A causa dels problemes que tenien a l’hora de trobar músics per a les ballades, el Ton i el Lluís Giménez aprenen a tocar de primer el flabiol i més endavant la gralla. Aviat formen colla de grallers junt amb Pere Bayer. En aquesta colla, ocasionalment hi toquen en Josep Ferret, en Llorenç Carbonell i en Fèlix Cusiné, però sols de forma puntual o en substitucions.
L’estrena d’aquests grallers de Vilafranca es produeix el 21 de desembre de 1958, amb motiu de l’actuació dels Castellers de Vilafranca que celebren la diada de la colla. El Ton, el Lluís i el Pere participen a desenes d’actuacions arreu de Catalunya; Valls, Igualada, Barcelona, Montserrat, Vilanova… A més dels Castellers de Vilafranca, toquen amb els Minyons de l’Arboç i amb el Cos de Castellers de Barcelona, també es mantenen al costat dels Bastoners de Vilafranca.
El Ton i la seva colla han de fer front a uns inicis ben durs. Un dels entrebancs que han d’afrontar és el de trobar instruments. Les gralles els suposen una feinada; aleshores no hi havia ningú que en fabriqués. Finalment en troben dues de segona mà; material molt bo, del constructor Onofre Pomar, però s’han de reparar. La del Ton, per acabar-ho de complicar, és esquerrana. Per tant, es veu obligat a adaptar-se a una digitació enrevessada, ja que el ton és dretà. El timbal i les inxes són altres temes que han de solucionar.
La formació es va mantenir durant uns quants anys. Però a causa de problemes amb el servei militar, i del fet que el Lluís va al capdavant dels Falcons i els Castellers, hi ha un seguit de canvis a la colla. Així és com el Ton, per un temps, fa colla amb el Sebastià Sendrós “Ros de les Cabanyes” i algun cop amb el Pere Galofré “Peret del Pla”. Al 1963 el Ton deixa el món de la gralla com a intèrpret, encara que fins a l’actualitat manté la passió per l’instrument.
Cal destacar que el Ton i la seva colla de grallers, a banda de fer música arreu del país, ha aportat diverses innovacions i ha trencat motlles en molts aspectes:
– En aquells moments va ser la colla de grallers més jove de la història. Nois de 15 a 20 anys al costat de la resta de grallers que ja anaven de cara als 50 o 60 anys.
– És la primera colla del segle XX que es forma sense seguir una tradició d’aprenentatge de pares a fills.
– Funcionament assembleari i primera colla documentada que empra els beneficis de les actuacions en fer un fons comú. Fins aleshores els guanys dels grallers eren un complement al sou.
– Primera colla que toca amb els Falcons de Vilafranca.
– I potser d’altres coses, …com la “K” de “Karburo”.
Ton, moltes gràcies per preservar viva la gralla en uns anys tan difícils, moltes gràcies per ser un dels pioners en la recuperació i evolució de l’instrument, i sobretot moltíssimes gràcies per mantenir encesos els sentiments i les vivències d’aquest singular món de la música tradicional.
Xavier Bayer
PRESENTACIÓ DEL LLIBREEl toc de castells. Història i històries d’una música, de Joan Cuscó i Clarasó
Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar panderos o bastons; la formació elemental (i molt «mediterrània») formada per dues gralles i un tabal; el so del sac de gemecs amb el flabiol i la tarota (de la cobla primitiva); l’ús dels camalls de cascavells, que ens remeten a antigues supersticions de purificació de l’espai ritual de la festa; els passos de dansa; els vestits i els seus colors; el repic de les campanes; l’esclat d’una tronada a les dotze del migdia; les melodies del Toc de Castells, de les Matinades i del Toc de Processó; que els balladors facin volar el pandero i la pandereta per damunt dels seus caps amb un gest ancestral de la Mediterrània…
En el treball que teniu a les mans intentarem conèixer millor una de les músiques més interessants i antigues d?aquest paisatge festiu compartit: el Toc de Castells.
Una música que brolla de la sensibilitat del segle xviii i arriba fins a nosaltres mostrant una cadena de creativitat (una «tradició») i una capacitat d?adaptació envejables. I, a partir d’aquesta tonada, conèixer el seu context i les altres músiques que l’acompanyen o que l’han acompanyat en el seu «recorregut» vital.
Un estudi que és, alhora, una aproximació al món casteller a través de la música.
EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC
Lo Mante, baixista de la Terra Ferma, el Marc Serrats, coànima de Xerramequ Tiquismiquis i guitarrista de Dijous Paella, i l’Eric Barrut, baterista militant del hard-bop i ex membre de la reraguarda de Dr Calypso, formen el conjunt Badabadoc. El Belda és un element, que canta i toca l’acordió, i l’heu pogut sentir amb Pomada, Mesclat o amb l’Ensaladilla so insistent.
Plegats refan a ritme caribeny els grans èxits de la nostra música. “L’Empordà” de Sopa de Cabra esdevé un escà saborós, “la Vall del Riu Vermell” un rigui eurovisiu, “la Catximba” d’Umpah-pah un contratemps petaner i el “S’ha acabat” dels Pets una rumba lacrimògena.
Sabeu per què? sabeu per què? sabeu per què?
Per fer un lluït ball.
CONCERT DE GRALLA I PIANODins el marc de la celebració del 16è Dia del Graller, a Vilafranca del Penedès, el proper 26 d’abril a les 6 de la tarda a l’Auditori Montserrat Junyent, us oferim un concert de gralla i piano, amb els intèrprets Jaume Aguza i Jordi Mestres (gralla) i Gerard Alonso (piano), tots tres estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya. En el concert es podrà sentir un repertori variat amb una combinació d’estils i alguna altra sorpresa!
Targetó gralla i piano
FOTOGRAFIES