17è. Dia del Graller
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES
PROGRAMA
Del 23 al 25 d’abril de 2010 – Cartell
En conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
PATROCINADORS
Caves i Vins Ferret
Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
COL·LABORADORS
Jordi “Miliu” Cubillos
Pellisa-Ràfols
Taverna Inzòlia
Tok-Tok
La botiga del parquet
Miguel Torres, SA
Casino Unió Comercial
Pepe Martínez
Autentikcat
Busi cafès/Cafè Arabo
Castellers de Vilafranca
Joan Crusat
VITALPE SAT
Forn Rius
Embotits Mitjans
Joan Cuscó
Cal Solà
Cafè Bilwi
Gràfiques Kerpe (Disseny i impressió)
Eduard Vericat Jané
L’Eduard Vericat, torrenc nascut casualment a la vila del Vendrell el 1947, va tenir el seu primer contacte amb el món musical de ben jovenet quan estudià saxofon i solfeig. De petit veia ballar els gegants i nans de la Torre acompanyats dels grallers, sobretot vendrellencs, que venien cada any per la Festa Major amb les colles castelleres. Ja el 1975 a Torredembarra es constitueix la colla castellera “Nois de la Torre” i l’Eduard s’hi afegeix com un casteller més. Els impulsors de la colla, sabedors que l’Eduard tenia coneixements musicals, li proposen la creació d’un grup de grallers per tal d’acompanyar les seves actuacions. Accepta la proposta i immediatament s’interessa pel correcte aprenentatge de l’instrument contactant amb el graller vendrellenc Joan Jané i Escofet (a) Merenguet que li fa de mestre i li imparteix les primeres lliçons.
D’aquesta manera i, en pocs mesos, es creà el primer grup de Grallers de la Torre format pels grallers Joan Jané (a) Merenguet i Eduard Vericat i el torrenc Jaume Busquets al timbal. Gràcies a les bones aptituds demostrades amb l’instrument el 1976 esdevé fundador de les Gralles del Baix Penedès junt amb els grallers Jaume Vidal (a) Carboner, Anton Mañé (a) Ton de la gralla i Joan Jané (a) Merenguet i el timbaler Joan Vidal (a) Baltasar de Cal Tof, tots vendrellencs. Aquest grup, que actuà amb aquesta formació de músics fins a finals del 1982, destacà per les seves nombrosíssimes actuacions sobretot en format de ball vuitcentista per les que tenien un extens repertori, esdevenint una de les millor colles de grallers del moment. Durant força anys també acompanyaren la Colla Vella dels Xiquets de Valls en les seves actuacions (entre elles es pot destacar la mítica diada de Sta. Úrsula del 1981 quan la colla vella assolí el primer 4 de 9 del s.XX).
A partir d’aleshores l’Eduard s’encarregà del mestratge de tots els grallers que van formar part dels Grallers de la Torre d’aquella època (Isabel Ciuró, Rosalia Gras, Raül Flores, Mario Garri, Jaume Riambau, Iris Gual, Núria Batet, Pere Abellán,…) alternant les actuacions amb ambdós grups. L’Eduard, a més, aprengué a fer inxes per a gralla des del primer moment. Un art que transmetia, també, a tots els seus alumnes al mateix temps que els donava les lliçons pertinents d’instrument. Igualment també els proveïa d’inxes quan se’ls feien malbé o no se’n sortien amb les pròpies. L’Eduard sonà inicialment amb gralla seca però, a partir del 1977 aconseguí una antiga gralla dolça de 4 claus amb campana metàl.lica del constructor Josep Casellas, datada a la dècada dels anys 80 del segle XIX i que havia pertanyut al graller Carles Mialet (a) Carlets (Valls 1870 – Torredembarra 1941). Amb aquesta gralla l’Eduard, que sempre va fer de segona veu, va saber obtenir el seu característic so dolç i vibrant que, humilment i sovint sense èxit, sempre hem intentat imitar.
L’any 1980 Jaume Vidal dedicà a l’Eduard i la seva esposa Joana Miret una cercavila per a gralla titulada “L’Eduard i la Joana” avui prou coneguda al món graller. L’Eduard es desvinculà del grup de Grallers de la Torre a finals del 1986 però va seguir vinculat a la colla castellera aquest cop com a casteller. El 1995 creà un nou grup de grallers per a l’acompanyament dels Nois de la Torre que, malauradament, sols actuà durant una temporada.
EL CONVIDAT DE PEDRABaile de San Roque de Ferreruela de Huerva (Terol)
El Ball de San Roque de Ferreruela de Huerva se celebra cada 16 d’agost pels carrers de la població fins a l’ermita de San Roque. Es tracta d’un ball singular amb un especial atractiu: dos grups de dansaires, els uns vestits amb faixa i mocador vermell i els altres de color blau. No existeix competència entre ells, però ambdós grups són encapçalats per dos majorals o capdavanters que actuen com a caps de colla. Ells són els que inicien el ball i el finalitzen a l’entrada de l’església.
Les primeres referències escrites del ball daten del 1733. El ball es realitza imitant la forma en que va ballar el Rei David quan entrà a Jerusalem, vestit de pastor i acompanyant l’arca del testament.
Els dansaires van picant de mans durant tot el ball, acompanyant el timbal que marca el temps i els canvis de la mudança. També ho fa el públic que hi assisteix, puix que se l’implica com un actor més.
Els majorals o capdavanters inicien cadascuna de les parts (anomenades “lances”) del ball, sempre acompanyats dels satèl.lits que ballen al voltant d’ells en sentit circular. La resta de dansaires se situen en dues fileres encarades. Els majorals criden visques al sant cada cop que són aixecats per realitzar una petita torre humana.
Dues dolçaines i un timbal executen la melodia, que té tres coples que es repeteixen tres cops cada una. Aquest ball ha estat dansat fins fa dos anys exclusivament per homes i és un dels balls més tribals i més autèntics del folklore d’Aragó. És un ball que no ha estat ni amanerat ni modificat per accions de grups de refolklorització i, per tant, mostra de manera ben autèntica un patrimoni immaterial de la comarca transmès per tradició oral.
Des de fa 19 anys, els Dulzaineros del Bajo Aragón acompanyen aquest ball i perpetuen el paper del músic popular en la funció festiva. Al Ball de San Roque són d’obligada presència: la imatge del Sant, dos penons de sis metres cada un, dos equips de dansaires i els dolçainers.
Aquest ball no ha sortit mai del seu poble, serà a Vilafranca i pel Dia del Graller en que ho farà per primera vegada.
PRESENTACIÓ DEL LLIBREMÚSICAS PARA INSTRUMENTOS TRADICIONALES
Presentació d’aquest llibre amb trenta-tres partitures de nova creació i un DVD interactiu amb el que es poden sentir les veus per separat o incorporar-se a la resta d’instruments.
Músicas para instrumentos tradicionales és el títol de l’últim treball d’en Blas Coscollar que posa a l’abast dels músics de carrer un engrescador repertori pensat per a ser interpretat dins l’entorn festiu i el ball de plaça. Les partitures s’acompanyen d’una documentada reflexió envers l’evolució que ha tingut lloc dins de la música tradicional i el seu entorn d’ençà que – a finals del 70 – fos novament rehabilitada pel seu ús. A més, conté un DVD interactiu en el que Dulzaineros del Bajo Aragón interpreten les obres.
Després de força anys de residir al Garraf i el Gran Penedès i de participar activament com intèrpret, compositor i cercador de música tradicional catalana, continua amb propostes musicals sempre lligades a una intenció didàctica i propera a la tradició oral. Amb aquesta intenció, ofereix una pila de propostes musicals i un DVD interactiu que facilita la seva divulgació dins del nombrós col.lectiu de músics de carrer, que sovint toquen d’oïda. Aquest suport interactiu fa que es pugui sentir i aprendre les veus separadament o afegir-se – tocant un mateix – a la resta d’instruments. El programa permet escoltar les veus individualment o en el seu conjunt amb el seu so propi i sense perdre nitidesa ni frescor; tanmateix, podrà afegir-se amb el seu propi instrument al conjunt – silenciant la veu que interpreta- . S’assoleix així una metodologia que l’autor no va poder aplicar – per no ser accessible en el seu moment – pel seu conegut Método de dulzaina aragonesa. El repertori conté gèneres musicals que, fa mots anys, formen part de l’entorn sonor de la Festa Major: valsos, masurques, cercaviles, tangos, polques, havaneres, xotis, rumbes, vals-jota, pericons, passos-dobles…
CONCERT DE GRALLA I PERCUSSIÓDERIVA ERRANT
A càrrec de Jordi Mestres (gralla) i Pere Olivé (percussió), on es farà la presentació del seu CD: DERIVA ERRANT.
Deriva errant sorgeix d’una trobada inesperada de dos joves músics als passadissos del tercer pis de l’ESMuC la primavera de l’any 2007. Aquest dos músics, vinculats molt estretament al món de la gralla i a la música tradicional de carrer decidim fecundar aquest nou projecte per tal de crear un duet de gralla dolça i instruments de percussió inusual fins ara. I quina música toquem? Doncs el repertori que trobeu en aquest disc: obres per a gralla i timbal ja existents i obres encarregades per l’ocasió, ampliant el ventall d’instruments de percussió i les possibilitats tècniques d’aquests.
En aquest disc reflectim la inquietud musical per aportar als nostres instruments nous llenguatges, ampliar els horitzons del públic que normalment consumeix música tradicional i fer una proposta atractiva als oients d’altres músiques.
FIRA DE LUTHIERSPARTICIPANTS
– Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)
– Antoni Martínez, “Chaparro” (L’Hospitalet de Llobregat-Tortosa)
– Xavier Que (Torrelles de Foix)
– Ton Munné (Igualada)
– Carles Medir (Palamós)
– Josep Bonamusa (Argentona)
– Ramon Santamaria (Gironella)
– Dulzaineros del Bajo Aragón
– Pol Feixas (Torelló) Presenta gralla d’alumini
– Paco Bessó (L’Alfàs del Pi). Presenta gralla de resina plàstica
En aquesta edició de la Fira de luthiers hi haurà, com a novetat, dues gralles especials. Una de resina plàstica feta pel luthier Paco Bessó i una altra d’alumini de l’enginyer Pol Feixas, amb l’assessorament del músic Xavier Capdevila.
Disseny i fabricació d’una gralla d’alumini per Pol Feixas (enginyer industrial)
Per dur a terme el disseny i fabricació d’aquest instrument de vent, s’ha cregut convenient fer un repàs i descripció de la gralla, passant per la seva digitació, història i evolució, com també, un repàs dels “luthiers” i gralles actuals. També s’han definit conceptes importants musicals relatius al so i als instruments. Pel disseny de la gralla s’ha emprat l’ús del ‘bocetatge’ amb carbonet, amb suport informàtic CAD amb programes com el Rhinoceros, l’Unigraphics, l’Inventor i l’Autocad.
Un cop obtingut el disseny de la gralla, es procedí a la fabricació d’un prototip de gralla d’alumini per poder fer, posteriorment, assaigs anemomètrics ,anàlisis de dinàmiques de fluids amb el software CFX d’ANSYS, anàlisis de freqüències de Fourier per determinar l’afinació, a més de càlculs analítics mitjançant equacions uniparamètriques de Webster.
A partir d’aquí, es creu convenient el disseny i fabricació d’un motlle metàl.lic d’alumini per a la conformació d’una petita sèrie de gralles d’alumini. Es creu convenient aquest mètode de fabricació amb un mecanitzat (tornejat i foradat) i un embellit superficial per mitjà de tractaments superficials (polits, sorrejats, anoditzats, pintats…) posteriors pels motius següents:
-Viabilitat econòmica en front de la sèrie demanada.
-Llibertat de construcció de la peça colada.
-Possibilitat de controlar bé la solidificació.
-Una solidificació més ràpida que en motlles de sorra (conductivitat tèrmica).
-Una estabilitat dimensional acceptable (del 8%) amb bona qualitat superficial.
-Soldabilitat i anoditzat de la peça.
-Possibilitat de fer milers de peces amb el mateix motlle.
Així doncs, aquest projecte inclou el disseny i la fabricació d’una gralla d’alumini com també el disseny i la fabricació del seu motlle pel seu conformat arribant a les conclusions següents:
-És viable, tant constructivament com econòmicament, el fet d’obtenir un disseny de gralla metàl.lic com ja disposen altres instruments de vent, oferint així, millors harmònics i afinacions més precises, a més d’abaratir i augmentar-ne la seva producció.
-Actualment no es disposen de mètodes prou ràpids, fiables i informàticament viables pel càlcul i simulació del so d’aquest instrument, ja que els CFD convencionals actuals mostren sols les dinàmiques seguides per l’aire a l’interior de l’instrument, i altres tècniques com la dels raigs impulsionals resulten inaplicables en perfils més enllà dels cilíndrics o cònics. Així doncs, es continua amb la dinàmica innata de prova-assaig-error per a l’afinació de l’instrument.
FOTOGRAFIES