3r. Dia del Graller

20 i 21 d'abril de 1996

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES 3erdiagraller.jpg PROGRAMA

Dissabte dia 20 d’abril
A les 4 de la tarda a Cal Figarot
Taller pràctic de fabricació d’inxes a càrrec de: Ramon Santís, Miquel Benito i Joan Reyes.

A les 7 de la tarda a l’Auditori del Museu
Presentació del llibre: -Ramon Roig i Perles (a) Arengadetes (1867-1915): Músiques per a gralla. Edició a càrrec de Xavier Bayer i Joan Cuscó.

A les 8 del vespre, sortint del Museu
Un tomb per la vila” amb els grups Zampantzar de Tutera i Jarauta 69. (Parades a la Taverna Inzòlia i al Cafè del Coro).

A 2/4 de 12 de la nit a Cal Bolet
Ball amb el grup JARAUTA 69 de Pamplona. Entrades: 800 ptes.

Diumenge dia 21 d’abril
A les 10 del matí a Cal Figarot. Esmorzar per a totes les colles de grallers participants. Gentilesa dels Castellers de Vilafranca.

A les 12 del migdia
Cercavila amb totes les colles de grallers participants i el grup Zampantzar de Tutera. Itinerari: Cal Figarot, Cort, Pl. St. Joan, La Palma, La Parellada, Constitució, Escudellers, Jaume I i Sta. Maria.

A la 1 de la tarda a la plaça de Sta. Maria
Concert de totes les colles de grallers participants. Presentador: Simó Busquets

A continuació,
Homenatge al graller sitgetà Joan Montaner i Carbonell.

A les 3 de la tarda
Dinar amb totes les colles de grallers participants.

A les 7 de la tarda a la plaça de Sta. Maria: Ball de Gralles.

L’HOMENATJAT

Joan Montaner Carbonell

Ribetà de naixement, el 8 de gener de 1923. Sitgetà, des del 1950, quan es va casar. I Penedesenc “universal”, quan va agafar la gralla el 1953.

Des de la seva primera actuació, a Vallcarca, per Sant Joan del 53, fent colla amb en Joan -de l’Aiguadolç-, en Guillem Alemany “Guillermo”, i en Duran “Raio” de timbaler, fins avui mateix, tocant amb el seu fill i el seu nét, són 43 anys de fer-la sonar. I sense saber “nota”, com ell mateix diu.

Supervivent de la colla dels “Guillermos” (amb els enyorats Guillem Alemany i Emilio Jané), que durant molt de temps van acompanyar actuacions de castells (Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca), quan a les viles castelleres no hi havia colles de grallers establertes.

Colla “pionera” dels balls de gralles a la Festa Major de Sant Fèlix, en Joan recorda la primera vegada que va venir a Vilafranca, quan a les matinades el Macari del Vendrell els hi va dir que era millor que no toquessin tots junts, que els “nous” anessin un xic més enrera. I quan havien fet dues cantonades i els havia sentit tocar, els va dir: “Mireu; si que ho feu bé, això. No seria millor que toquéssim tots junts?”

I quan en Parrilla els volia dividir (un als bastoners, un altre al ball de gitanes…) sempre deien: “O toquem junts o no toquem”, i anaven a tocar amb els castells.

Són molts records, moltes anècdotes, moltes vivències.

I per tot plegat, enguany a la III Diada del Graller, se li vol retre un merescut homenatge. A ell i en representació de la colla dels “Guillermos”, els grallers “vells” de Sitges.

I de ben segur que quan toqui a la cercavila de la Diada, pels carrers de Vilafranca, el públic i els amics que l’acompanyem, serem capaços de fer-li sentir una emoció semblant a la de la primera Festa Major de Sant Bartomeu, fa 43 anys, quan al pas de la colla pel bell mig de la Blanca Subur, tothom els engrescava i aplaudia.

Joan, que sigui per molts anys.

EL CONVIDAT DE PEDRA

Zanpantzar es un personaje tradicional de la cultura vasca originario de los pueblos navarros de Ituren y Zubieta que anuncia la llegada del Carnaval agitando sus cencerros (joaleak) en la última semana de enero. También se les denomina joaldunak. En la actualidad existen comparsas de Zanpantzar tanto en Navarra como en el País Vasco.[1]

Se trata de una tradición rural cuyo origen se desconoce, pero cuyo sentido es forzar el “despertar” de la naturaleza, tras el invierno a base de hacer ruido. Primero los de Ituren realizan la danza en el barrio de Latsaga, en Zubieta y luego al revés.

Los miembros de la comparsa de Zanpantzar visten enaguas de puntillas, abarcas, chalecos de oveja por hombros y cintura, pañuelos de colores (generalmente de cuadros azules) al cuello, gorros cónicos con cintas, hisopos de cola de caballo y una multitud de cencerros de gran tamaño sujetos a los riñones. Estos cencerros deben sonar al unísono al andar todos los integrantes del grupo al compás.

La diferencia entre los Zanpantzar de uno y otro pueblo es que la indumentaria de los ioaldunak de Ituren no incluye la pelliza de piel con los dos cencerros pequeños sobre la camisa que es blanca y en que el pañuelo del cuello es más pequeño y de cuadros azules.

En cuanto al origen del nombre algunos ven cierto paralelismo con un personaje medieval francés, Saint Pansard es decir el santo de la panza o San Panzudo. Al respecto es preciso decir que la denominación zanpantzar no tiene ningún arraigo en los propios pueblos de Ituren y Zubieta, denominándose generalmente como ioaldunak los portadores de los cencerros.

Hoy en día la actuación de zanpantzarrak (plural) se ha extendido a otras celebraciones del folclore tradicional vasco y de este modo podemos ver comparsas de zanpantzar como acompañando la cabalgata del Olentzero en plena Navidad en distintos pueblos del País Vasco y Navarra. Esta figura también ha sido utilizada recientemente como teloneros animando mítines y manifestaciones de partidos políticos de la izquierda abertzale, tal vez en un intento de estos partidos de promover símbolos originariamente navarros que sirvan de nexo entre todos los territorios que consideran parte de Euskal Herria

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Ramon Roig i Perles (a) Arengadetes. Músiques per a gralla
Al final del segle XIX i principi del segle XX a determinades zones de Catalunya (al Penedès i al Camp de Tarragona), hi tenia un important protagonisme l´ús de la gralla.

Les colles de grallers, normalment formades per tres gralles i un timbaler en aquell moment, interpretaven música de ball, entremesos populars (per ex. gegants, gitanes, moixiganga, castellers) i actuaven en actes festius i en diades assenyalades (carnestoles, caramelles, etc.).

Una d’aquestes colles, potser la més famosa de l’època, va ser la colla dels Bastarons de Vila-rodona. En aquest volum de la col·lecció “Calaix de Solfa” recollim, a més a més d’alguna altra peça, el repertori que Ramon Roig i Perles va escriure per a aquesta colla. Són peces de concert aptes solament per a les millors colles.

COLLES PARTICIPANTS
  • Grallers de Vilafranca, Colla de Mar
  • Grallers d’Abrera
  • Grallers de l’Acord
  • Grallers de l’Armilla
  • Grallers de Matadepera
  • Els Grallifardeus
  • Els Vernets
  • La Flor de Violeta
  • Grallers Malvasia
  • Grallers Tocaferro
  • Grallers de l’Artús
  • Ganxets, Grallers del Baix Camp
  • Restus de Sèrie
  • Grallers La Tarota
  • Les Gralles del Baix Penedès
  • Grallers de la Torre
  • Grallers Sta. Madrona i Montònec
  • Els Bordons
  • Escola de Grallers de Sitges
  • Grallers de Castelldefels
FOTOGRAFIES
3erdiagraller.jpgDSCN3189.JPGDSCN3190.JPGpresentació llib arengadetes.JPGjarauta69.JPGDSCN3193.JPGzampantzar.JPGDSCN3195.JPGDSCN3196.JPGDSCN3197.JPGDSCN3198.JPGDSCN3199.JPGDSCN3200.JPGDSCN3201.JPGDSCN3202.JPGDSCN3203.JPGDSCN3204.JPGDSCN3205.JPGDSCN3206.JPGDSCN3207.JPGDSCN3208.JPGDSCN3209.JPGDSCN3210.JPGDSCN3211.JPGDSCN3212.JPGDSCN3213.JPGDSCN3214.JPGDSCN3215.JPGDSCN3216.JPGDSCN3217.JPGDSCN3218.JPGDSCN3219.JPGDSCN3220.JPGDSCN3221.JPGDSCN3222.JPGDSCN3223.JPGDSCN3224.JPGhomenatge montané.JPGDSCN3226.JPGDSCN3227.JPGmontaner3.jpgzanpantzar.jpgramon_roig_i_perles_a_arengadetes_publicacio_media.jpg