4t. Dia del Graller

19 i 20 d'abril de 1997

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES 4diagraller.jpg PROGRAMA Dissabte, 19 d’abril

A les 4 de la tarda a Cal Figarot: Taller pràctic de fabricació d’inxes
A carrec de: Ramón Santís, Miquel Benito, Joan Reyes i Jordi Sellarès. Cal portar-se les eines.

A les 7 de la tarda al Fòrum Baltà
Presentació del treball: “La gralla baixa. Estudi i procés de reconstrucció de l’instrument”. A càrrec de Pau Orriols i Xavier Bayer.

A les 8 de la tarda, sortint del Fòrum Baltà
Un Tomb per la Vila” a càrrec de la Dansa dels Porrots de Silla (País Valencià)
i les colles de grallers de Vilafranca. Parades al Bar de l’Anxaneta, Taverna Inzòlia, Cafè del Coro i Bar Frankfurt la Cava.

A 2/4 de 12 de la nit, a Cal Bolet
Ball del Dia del Graller. Entrades: 500 pts.

Diumenge, 20 d’abril
A les 10 del matí a Cal Figarot: Esmorzar per a totes les colles de grallers participants. Gentilesa dels Castellers de Vilafranca

A les 12 del migdia
Cercavila amb totes les colles de grallers participants i la Dansa dels Porrots de Silla

  • Itinerari 1 : Cal Figarot,St.Bernat,Jaime I, Oli, Vall del Castell, Constitució Cort i Pça.Sta. Maria.
  • Itinerari 2 : Cal Figarot, Rambla, Palma, St.Joan, Pça.St.Joan, Consellers, Coll, St.Bernat i Pça.Sta.Maria.

A la 1 del migdia a la Plaça de Sta. Maria
Concert de totes les colles participants. Presentador: Simó Busquets

En acabar el concert
Homenatge al timbaler Pere Galofré “Peret del Pla”

A les 3 de la tarda
Dinar amb tots els participants

A les 7 de la tarda a la Plaça de Sta. Maria
Ball de Gralles

L’HOMENATJAT

Pere Galofré “Peret del Pla”

Si algú em preguntés què es la cultura popular, em posarIa en un compromís.
Proveu-ho si us plau. Intenteu de donar-me una definició breu, precisa, planera i completa. O llarga, barroca o culta, si voleu…

No és fàcil, oi que no! Però per mi si que ho és: el Peret del Pla. Qui ha conegut i ha tractat el Peret del Pla sap perfectament què és la cultura popular. Jo crec que n’és l’autèntic paradigma, i de ben poques coses en conec un paradigma tan encertat.

El Peret del Pla té el tarannà de la gent que ha sorgit de les entranyes del poble i que no se n’ha allunyat en tota la vida. De totes -absolutament totes- les coneixences del poble i dels pobles del Penedès, i gairebé totes elles es poden considerar sinònimes d’amistat sincera, de companyonia franca i de respecte casolà. Això és ser popular.

El Peret del Pla sap tot el que cal saber d’allà on és, almenys per tal de fer-hi perfectament allò que hi va a fer. Sap de quin peu calça cadascú -fins i tot els qui acaba de coneixer-. Sap la debilitat i la feblesa de tothom. Sap amb què entendrirà un avi, amb que farà envermellir -cofoia- una pubilla, i amb que farà petar de riure a un infant. Sap de què i de qui ha de parlar i de què i de qui no ha de parlar, sigui quin sigui el seu interlocutor. Sap la cançó adecuada, (i totes les altres), l’acudit adient (i tots els restants), la broma fàcil (i la més rebuscada), sap …

I sap tocar el tabal, el saxo i no sé què més. Sap cantar i ballar, tot el que no es canta i es balla a la tele. Sap explicar el que no pot fer cap mass-media. Sap …
I això és cultura. El Peret del Pla té un sentit de l’humor envejable. Per damunt de qualsevol contingència i malgrat tota adversitat, al seu costat es passen aviat totes les penes i maldecaps (que ell et demostra, sens paraules, com són de vans i fútils, en general … ). Del seu posat aparentment despistat i absent, sempre n’és a punt de sortir una broma que -com el raïm primerenc- té d’entrada un sabor aspre i sorprenent, però que immediatament adopta la dolçor i l’afabilitat dels millors fruits que dóna la nostra terra…

I, de propina, el Peret del Pla és un home bo. Diverses vegades n’he escrit biografíes, currÍculums i semblances, plenes de les dades acadèmicament normatives i plenes de les seves singulars i irrepatibles anècdotes. En aquesta ocasió he intentat de fer una altre cosa (que també tenía ganes de fer), una cosa una mica diferent…

I el que n’ha sortit és -segons el meu criteri- cultura popular sana, recomanable, ecològica i terapèutica. La cultura popular. El Peret del Pla.

Jaume Rafecas.

EL CONVIDAT DE PEDRA

Dansa dels porrots de Silla

L’estudi de la Dansa dels Porrots de Silla troba obstacles difícils de bandejar si es volen oferir altres conclusions que no siguen les que sovint definixen la dansa remuntant-la a uns orígens mil.lenaris o antiguíssims.

El desconeixement de matèries aparentment tan senzilles com la identificació dels dansadors més enllà dels darrers cent anys; l’evolució o canvis en la seua indumentària; les variades interpretacions musicals al llarg dels dos darrers segles; i, fins i tot, l’arrelament de la Dansa dels Porrots a Silla, són extrems que la investigació d’escasses fonts escrites no permet reconstruir amb total fidelitat i que obri seriosos dubtes del que ha sigut la realitat de la dansa en el context de les manifestacions festeres a Silla.

Altres qüestions molt més importants i profundes com és el tractament dels orígens i significat de la dansa o l’atribució al nostre poble de la seua paternitat, ens du a oferir interpretacions que sempre quedaran en el camp de la hipòtesi, partint de l’estudi d’altres danses amb trets semblants, però amb la cautela pròpia a què estem obligats per la manca de referents documentals que ajudarien a desxifrar amb seguretat els interrogants apuntats.

Les dificultats no sols es presenten quan s’intenta fer una aproximació a la història de la nostra dansa. També trobem els mateixos entrebancs a les investigacions que d’altres danses he pogut examinar i que compartixen amb la Dansa dels Porrots un tret idèntic i comú: l’organització en temps llunyans d’aquest tipus de manifestacions folklòriques no ha nascut dels poders civils o religiosos, sino del mateix poble, caracteritzant-se totes per un indubtable caire popular.

Aquesta circumstància ens explica l’escassesa de documentació als arxius sobre les anomenades danses guerreres, que en canvi sí que és nombrosa quan tractem d’historiar altres festivitats com les creades pels estaments religiosos, organitzant processons, romeries o actes litúrgics, fins al punt d’absorbir festes paganes amb la finalitat de dominar qualsevol manifestació popular; o les festes que, promogudes pels estaments nobiliaris, tenien per finalitat mostrar el poder i el fast de les institucions civils o el mateix poder dels monarques.

En relació amb altres danses, la Dansa dels Porrots de Silla, no ha tingut l’atenció dels etnòlegs, folkloristes i antropòlegs, i en són ben pocs els comentaris que ha merescut la nostra dansa en els darrers cent anys, limitant-se la majoria a opinions en revistes i periòdics que només parlen de breus descripcions de la dansa sense aprofundir en les qüestions que vertaderament ens importen.

Totes aquestes circumstàncies han propiciat una conceptualització del significat i origen de la Dansa dels Porrots des de la repetida creença de trobar-nos davant un ball al qual se li atribueixen uns orígens i una datació antiguíssims, atesa la seua veritable semblança amb remotes danses pírriques i guerreres, pròpies de l’antiguitat grega o romana. Aquestes interpretacions de la nostra dansa que no passen de ser conjectures, però que sempre troben antecedents i similituds amb danses pírriques ballades a l’Edat Antiga, han sigut possibles per les seues destacades característiques que la diferencien molt d’altres danses amb components suposadament bèl.lics…

COLLES PARTICIPANTS
  • Els Vernets, Grallers de Vilafranca
  • Grallers de Vilafranca- Colla de Mar
  • Grallers Montònec ( Vilafranca )
  • Grallers de l’Artús ( Vilafranca )
  • Grallers de l’Armilla ( Vilafranca )
  • La Flor de Violeta ( Vilafranca )
  • Grallers Malvasia ( Vilafranca )
  • Salsa d’Inxa ( Vilafranca )
  • Grallers de la Canya ( Vilafranca )
  • Grallers del Campanar ( Vilafranca )
  • Grallers de l’Acord ( Vilanova )
  • Escola de Grallers de Sitges
  • Grallers de Sitges
  • Grallers de Ribes ( St.Pere Ribes )
  • Grallers del Baix Penedés ( El Vendrell )
  • Grallers Tocaferro ( Tarragona)
  • Grallers del Molnars ( Tarragona )
  • Grallers de Castelldefels
  • Grallers de Matadepera
  • El Gorg de l’Olla (Súria)
  • Grallers la Tarota ( Salou )
  • Ganxets, Grallers del Baix Camp ( Reus )
  • Grallers de La Torre ( Torredembarra )
  • Grallers d’Abrera
  • La Filial Grallera ( Barcelona )
  • Els Rancis ( St.Esteve de Palautordera )
  • Els Grallifardeus
  • Els Bordons ( Tarragona )
  • Grallers Purcell ( St.Pere Riudebitlles )
  • Grallers de Sta.Coloma de Queralt
  • Grallers La Palmera ( Valls )
FOTOGRAFIES
4diagraller.jpgperet4.jpgDSCN3228.JPGpresentació gralla baixa pet.JPGpresentació gralla baixa.JPGporrts silla.JPGDSCN3231.JPGDSCN3232.JPGbarcelona brass band.JPGDSCN3234.JPGDSCN3235.JPGDSCN3236.JPGDSCN3237.JPGDSCN3238.JPGDSCN3239.JPGDSCN3240.JPGDSCN3241.JPGDSCN3242.JPGDSCN3243.JPGDSCN3244.JPGDSCN3245.JPGDSCN3246.JPGDSCN3247.JPGDSCN3248.JPGDSCN3249.JPGDSCN3250.JPGDSCN3251.JPGDSCN3252.JPGDSCN3253.JPGhomenatge peret.JPGperet.JPGDSCN3255.JPG