6è. Dia del Graller

16, 17 i 18 d'abril de 1999

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES PROGRAMA Divendres dia 16 d’abril

A les 12 de la nit a la sala MOVIES.
Ball amb el grup Abbey Road

Dissabte dia 17 d’abril
A les 4 de la tarda a Cal Figarot. Taller pràctic de fabricació d’inxes
A càrrec de: Ramon Santís, Miquel Benito, Joan Reyes i Jordi Sellarès
(Cal portar-se les eines)

A les 2/4 de 8 del vespre, sortint de Cal Figarot
“Un tomb per la Vila” a càrrec del Ball dels Tornejants d’Algemesí (País Valencià)
Parades a la Taverna Inzòlia, Bar La Cava i Cafè del Coro

A 2/4 d’11 de la nit a l’Auditori “Montserrat Junyent” de l’Ateneu municipal
Concert : “Missa pastoril a tres veus” de Bernat Calvó i Puig (Recollida a Vilafranca)
A càrrec del Cor Audite i el grup de Ministrers Bufalodre de Valls

Diumenge dia 18 d’abril

10 del matí a Cal Figarot
Esmorzar per a totes les colles de grallers participants
Col·labora: Castellers de Vilafranca

A les 12 del migdia
Cercavila amb totes les colles de grallers participants i el Ball dels Tornejants d’Algemesí (País Valencià)

• Itinerari 1: Cal Figarot, St. Bernat, Jaume I, Oli, Vall del Castell, Constitució, Cort, Sta. Maria, Plaça Sta. Maria
• Itinerari 2: Cal Figarot, Rambla, Palma, St. Joan, Plaça St. Joan, Consellers, d’En Coll, St. Bernat i Plaça Sta. Maria

A la 1 del migdia a la Plaça de Sta. Maria
Concert de totes les colles participants

En acabar el concert
Homenatge a Albert Jané i Pascual, graller del Vendrell
Entrega de placa commemorativa a l’homenatjat.

A les 3 de la tarda
Dinar amb tots els participants i entrega del record de la trobada.

A les 7 de la tarda al TRÀNSIT
Fi de festa

COL.LABORADORS
Taverna Inzòlia, Cafè del Coro, Bar la Cava, TRÀNSIT, Cellers Vives Gau, Museu de Vilafranca, Anna Noya, GEP, SUPECO, Sonoritzacions JBD, El 3 de 8, Pere Xavier Albornà, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Destil.leries Gallemí, Jordi Cubillos

PATROCINADORS
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Coordinadora de balls de la Festa Major
Caixa Penedès
Castellers de Vilafranca
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Caves Nadal
Pellisa Ràfols

L’HOMENATJAT

Albert Jané i Pascual (a) Carbassó

Graller del Vendrell. Nat el 15 d’octubre de 1928. Fill de Pelegrí Jané i Guixens, d’Albinyana, i d’Anna Pascual i Ràfols, de Santa Oliva. Havia treballat a la construcció i també feia de rajolaire. Entre 1960 i 1961 va anar a treballar a Alemanya. El 1954 es casà amb Rosa Ros i Marcé.

El 1947 va aprendre a tocar d’oïda la gralla amb Macari Domingo i Tort. Els grallers Jaume Batet i Rossell “Batet de la Bisbal” i Josep Mercader i Ramon “Astor” també foren grans mestres per a ell, dels quals sobretot en va aprendre un selecte repertori.

L’any 1947 ja actuà amb Els Batets de la Bisbal. El 1949 entrà a la colla local Els Macaris. El 1953 entraria a la colla Els Astons. En tornar d’Alemanya va continuar amb Els Astons, fins que no va poder seguir el ritme de sortides per la feina. Era el 1965 quan tormà a entrar a Els Macaris i amb aquest grup hi tocaria fins a retirar-se, als voltants de 1985.

(del llibre: “Nosaltres, els grallers” de Blai Fontanals)

Malauradament li va tocar de viure una època en que la gralla estava en un procés de decadència, cada cop quedaven menys grallers, el repertori s’anava degradant o perdent, el règim polític no hi ajudava gens, etc.
Per les seves mans hi van passar diferents instruments, va començar amb una gralla de quatre claus, després també va fer sonar la gralla seca i la de dues claus, aquesta darrera ha servit com a model per a l’actual reconstrucció d’instruments.
El so que l’Albert ha tret de la gralla està carregat d’expressivitat, de sentiment i de vida. Si en teniu ocasió escolteu com parlen les notes del “toc d’ofertori” que interpreta magistralment al disc Música de tradició oral a Catalunya editat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalanta del Departament de Cultura de la Generalitat. Va interpretar-lo el 1989, quan feia anys i panys que li havia sentit a l’Astor, és una peça que es tocava a dins l’església i que s’ha pogut conservar perquè ha passat de graller a graller. Els matisos que s’hi poden escoltar donen una qualitat única a la tonada. Altres melodies com ara el tomb de processó, la moixiganga, les americanes, les masurques, o qualsevol altra peça ballable, de cercavila o de danses populars eren interpretades amb gust i una personalitat destacables.

L’Albert Jané ha estat un graller que ha sabut mantenir aquella manera de fer dels grallers llegendaris. Ell i la seva colla ens han fer arribar el valuosíssim repertori dels vells Macaris, dels Felius, de l’Astor i d’altres mites en el món de la gralla.

Albert Moltes gràcies per tocar la gralla.

Xavier Bayer

EL CONVIDAT DE PEDRA

Els Tornejants d’Algemesí

Destresa, mística i galanteria es donen cita a l’inici de la part religiosa de la Processó. Són els Tornejants, junt a la Muixeranga el ball més característic de la festa d’Algemesí. Cavallers que solemne i hàbilment li dansen a la Mare de Déu.

HISTÒRIA

Si bé es pot observar l’existència d’una associació formal amb danses de tipus presentacional/reverencial com són els Aurreskus bascos i altres danses del Piamont Italià, no podem aventurar una conexió directa de la nostra dansa amb aquestes dos. Tantmateix, caldrà apuntar-la.

Present, però amb altres evolucions, a Morella (Dansa dels Torners) i fins les primeres dècades del segle XX a Ontinyent, la primera referència escrita del ball a Algemesí data de 1800, quan acudeix a participar a Agullent (festes centenàries en honor a sant Vicent Ferrer), el que deixa constància que el ball ja es realitzava en anterioritat a Algemesí, sent possiblement les famílies de la noblesa rural dels segles XVII i XVIII (Curça, Tarragona, Folqués, Mercer, Alapont, Cerveró, Medes i Carrasco) les seues introductores.

Dins la història personal de la dansa, són recordats els mestres Vicent Ivanyes (1830-1843), Ignasi Martínez (a partir de 1834) i Francesc Castanyer (1867). Ja al segle XX, ho són, en la seua primera meitat, Silvestre i Cacau, que passaren el relleu a les nissagues dels Silvestrets, els Corello i els Pardals.

DANSA

Un patge, a mode d’herald, obri marxa amb pas ferm marcat pels tocs secs del timbal. Amb els braços estirats, mante horitzontalment una espasa a l’atura dels muscles. A l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu.. Tot seguit, els dansants, que en nombre de sis realitzen dos tipus de evolucions: Floretes i Fuga.

Floretes: Són ballades per un, dos o quatre dansants en les modalitats de carrerilles, cadireta, crussà, quatre cantons, magos i quatre cares.

La Fuga: És la dansa de major durada. Necessita de la participació dels sis dansants. Consta de passeig, torneig i cabrioles. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu.

Acompanyen els dansants les botagues, xiquets que se encarreguen de subjectar, recollir i subministrar als tornejants les varetes amb que aquests executen la dansa.

INDUMENTÀRIA

El vestit de tornejant està format per: cos o guardapits (amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat, recordant la cuirasa), calçons de vellut negre (per baix de l’anterior), calces blanques d’artístics calats; sabatilles amb llargues vetes que es lliguen per sobre les calces i casc (de la mateixa tela que el cos, amb cimera de flors formant la creu de sant Jordi, l’anagrama de la Mare de Déu al frontis i careta o carasseta de fil d’aram sobre el rostre).

Complement de la vestimenta, imprescindible per a l’execució de la dansa, són les varetes, vibràtils llistonets de fusta que a mode de llança fan servir els tornejants.

COLLES PARTICIPANTS

• Els Vernets, Grallers de Vilafranca
• Grallers de Vilafranca – Colla de Mar
• Grallers de l’Artús (Vilafranca)
• Grallers de l’Armilla (Vilafranca)
• La Flor de Violeta (Vilafranca)
• Grallers Malvasia (Vilafranca)
• Salsa d’inxa (Vilafranca)
• Grallers de la Canya (Vilafranca)
• Grallers del Campanar (Vilafranca)
• Grallers Montònec (Vilafranca)
• EMIT/Grallers de l’Acord (Vilanova)
• Grallers de Sitges
• Grallers de Castellbisbal
• Els Bordons (Tarragona)
• Les Gralles del Baix Penedès (El Vendrell)
• Grallers de Matadepera
• Ganxets, Grallers del Baix Camp (Reus)
• Grallers de La Torre (Torredembarra)
• Els Jaumets (Torredembarra)
• Grallers d’Abrera
• Els Grallifardeus (Granollers)
• Grallers de Sta. Coloma de Queralt
• La Canya d’Or (Almoster)
• Grallers de la Colla Vella (Valls)

FOTOGRAFIES