Ball de gralles

Els ballables, segon ball obert a tot tipus de públic que es feia en havent sopat, actualment a mig sopar i, per alguns grallers, a l’inici del sopar donada l’hora en què s’acaben últimament les processons.

Peces de moda, nous ritmes vinguts d’ací a Europa o d’allà a Amèrica adaptats o arranjats per gralles. Peces de nova creació, estrenes absolutes, inversió econòmica… tot per fer ballar i passar una estona inoblidable als balladors, afortunadament cada cop més nombrosos.

Ha estat, el de Vilafranca, el ball amb més continuïtat i arrelament des de molt antic. Probablement ha esdevingut un acte litúrgic, de comunió entre balladors de danses, jovent variat, gent gran, de mitjana edat, nens que s’inicien acompanyats dels pares. I un dels de més durada si no el que més. Aquí és on la gralla es reivindica com un instrument poderós, capaç, summe pontífex de la festa. Més d’un intèrpret s’ha sentit com una estrella del rock durant una estona, davant d’aquella gegantina catifa humana.